Carme, tinc 26 anys, Reus.
Estic treballant d'integradora social a un projecte de l'Ajuntament, per donar suport i assessorament a les comunitats de veïnals. Vaig porta a porta detectant problemàtiques entre veïns i veïnes i faig la mediació dels conflictes que puguin sorgir.
Des que ha començat l'Estat d'alarma, les meves tasques no són les mateixes, he hagut de canviar el mètode de treball, fent teletreball, buscar futures propostes d'intervenció i fer recerca d'informació. En un principi em va resultar difícil, no m'ubicava, però ara ja m'hi he acostumat. Podríem resumir la meva situació laboral en la mateixa i, per això, la meva situació econòmica tampoc s'ha vist afectada.
Personalment, crec que en el meu sector hi ha mancances organitzatives i tecnològiques per falta de recursos, que ha impedit la comunicació amb les comunitats i el seguiment d'aquestes, obligant-me a fer un canvi de tasques i no una adequació a la situació. També és veritat que no considero que sigui un servei essencial i, per tant, es pot deixar la feina per més endavant.
Si parlem de la situació en general, crec que ha faltat informació i que hem d'aprofitar aquesta crisi per valorar el dia a dia en el que vivim, per cuidar-lo i recolzar-nos i viure en un bé comú per la societat. En aquest bé comú, crec que participen en gran mesura els sindicats que miren perquè a totes les persones treballadores se'ns respectin els nostres drets.
