La lluita contra la precarietat laboral i la creació d'ocupació en condicions dignes, estable i de qualitat és de màxima prioritat per a l'Avalot. És per això que, des de l'any 2010 quan es van produir les primeres reformes laborals, no hem parat de reivindicar unes millors condicions laborals per a les joves de Catalunya. Per aquest motiu hem creat aquest informe el qual compara les reformes del 2010, 2012 i 2021. Gràcies a aquesta comparativa es pot veure l'evolució de les condicions laborals durant aquests anys.
En l'informe podreu trobar una comparativa entre els efectes de les reformes laborals de 2010 i 2012 (amb una estratègia de precarització al darrere), i l'última reforma de 2021, negociada entre els agents socials a la 'mesa de diálogo social'. En aquesta última reforma els sindicats hem pogut defensar els interessos de la classe treballadora, posant-los al centre de les polítiques laborals. Tendència que va començar amb tots els canvis produïts en l'àmbit de les relacions laborals durant la pandèmia.
La manca d'estabilitat i la precarietat laboral condicionen la nostra vida; quan encara no ens havíem recuperat de la crisi econòmica de 2008 provocada pel sector financer, hem de tornar a fer front a una nova crisi derivada de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta crisi que ha posat en evidència la fragilitat del model productiu de Catalunya.
Paral·lelament a aquestes crisis, s'han aprovat tres reformes laborals a l'Estat espanyol. Aquestes han tingut l'objectiu, a priori, de pal·liar els efectes negatius que aquestes crisis poguessin tenir sobre les persones. És obvi que les diferents estratègies portades a terme pels governs de l'Estat espanyol, han tingut resultats molt diferents els quals analitzem a l'informe.
És sabut que les reformes de 2010 i 2012 van comportar una precarització del mercat laboral i dels drets de les persones treballadores. En canvi, la reforma laboral del 2021 ha suposat un canvi en les relacions laborals i en la millora de les condicions de les treballadores.
Respecte de l’ocupació, la darrera reforma laboral ha retornat l’ocupació a nivells semblants d’ocupació juvenil previs a les crisis econòmiques.
Respecte a l’atur, el primer trimestre de 2021 hi van haver 164.600 joves a l’atur, és a dir, 34.900 joves menys que l’any anterior.
L’emancipació juvenil continua sent un problema per a les joves. De fet, en els últims 12 anys, la taxa d’emancipació juvenil ha disminuït en més de 10 punts.
La temporalitat s’ha reduït per la reforma laboral 2021 i actualment 6 de cada 10 nous contractes són temporals quan abans n’eren 8 de cada 10. Tot i aquest efecte positiu, les joves continuem patint més temporalitat que la població general.
Sabem que en el sistema capitalista les crisis són cícliques, però les mesures polítiques que es promulguen són clau per revertir o augmentar els efectes negatius per a les treballadores i la societat en general.
Després de diverses reformes laborals regressives i de retallades de drets, aquesta última reforma, fruit de les negociacions entre els agents socials, ha recuperat drets per a combatre la precarietat laboral i reduir la temporalitat. Cosa que ha suposat un punt de partida per la recuperació de tots aquells drets perduts i l'adquisició de nous.
Arran de l'última crisi (COVID-19) s'ha comprovat que les polítiques socials durant les crisis econòmiques són un mecanisme capaç de protegir l'ocupació i les treballadores (com és el cas de l'ERTO).
És evident que queda molt camí per recórrer per aconseguir posar fi a la precarietat laboral estructural del model de treball actual, el qual afecta especialment les joves de Catalunya.
Des de l'Avalot continuarem reivindicant els drets de les joves per aconseguir acabar amb l'adulcentrisme que impera a la nostra societat.
