Isabel, 32 anys, Barcelona.
Sóc gestora comercial a una entitat bancària. En el meu cas, a l'oficina s'han fet dos torns de treball. És a dir, treballem durant quinze dies presencialment a l'oficina i els quinze dies següents teletreballem.
Els dies que hem de teletreballar és molt complicat, ja que, no tenim recursos suficients de connectivitat per treballar correctament. I els dies que havíem de treballar presencialment també hem tingut algunes complicacions, ja que a l'oficina hi havia moments que no teníem material suficient per complir amb el protocol de protecció (falta de mascaretes). Considero que ha faltat rapidesa a l'hora de decidir si fèiem teletreball o no. També ha faltat organització davant la situació i manca de millora tecnològica, ja que, després d'un mes encara és gairebé impossible treballar amb normalitat des de casa.
He sentit que s'han prioritzat objectius laborals davant de la meva salut i benestar, com per exemple, fent-me anar a la feina sense tenir el material adequat.
La meva feina sí que és un servei essencial. Però avui en dia, tot està tan digitalitzat i derivat a banca en línia i caixers automàtics que considero que es podria prescindir de la nostra presència a l'oficina.
En l'àmbit personal, la meva percepció sobre la meva empresa, ha empitjorat, ja que, no es prioritzen gaire les persones ni en l'àmbit de plantilla ni tampoc en l'àmbit de clients.
En l'àmbit governamental trobo a faltar un confinament més estricte i amb una durada considerable. Tinc la sensació que mai podrem canviar el sistema amb la classe política que tenim.
Tinc una relació propera i positiva amb els sindicats, a la meva empresa tenim unes quantes delegades sindicals i són bastant actives.
