La feminització de la pobresa és un problema real, també a Catalunya. La divisió sexual del treball, les dificultats d’accés al mercat de treball i les dificultats de promoció dins de les empreses no garanteixen a les dones una estabilitat laboral ni unes condicions laborals dignes.
Tot i que en diferents graus, a tot el món, dones i nenes estan molt més exposades a la pobresa i l’exclusió social que els homes. Troben molt més dificultats en l’accés a recursos bàsics com poden ser la sanitat, l’educació, l’ocupació de qualitat o les prestacions públiques.
Totes aquestes dades les pots consultar en aquest informe.
Les dades ens indiquen que 7 de cada 10 contractes a temps parcial estan signats per dones. A més, segons les enquestes, el motiu de fer servir aquesta modalitat de contractació entre el 63,6% de les dones és la necessitat de tenir cura de persones dependents.
En els darrers anys també han crescut el nombre de dones que signen contractes de durada temporal, que és més alt que el nombre d’homes en la mateixa modalitat contractual.
Això ens empeny a rebre salaris més baixos i a patir un grau d’inestabilitat econòmica més alt, la qual cosa les fa subjectes i dependents econòmicament d'altres persones.
Aquesta dependència sigui a una altra persona o bé d'ajuts de les administracions públiques ja els hi fa endarrerir el seu projecte vital i la seva autonomia i així amb el seu empoderament com una arma clau per lluitar contra el patriarcat.
La feminització de la pobresa pot acabar derivant situacions de risc d’exclusió social i en cas que aquesta situació sigui prolongada en el temps pot acabar amb el desemparament de la dona.
