Assemblea de Gestió de l’AVALOT – Joves de la UGT de Catalunya
Cada any disminueix el número de joves que ens independitzem i hi ha un retard constant i continu del moment d’abandonar la llar familiar, agreujat pel fet que ens trobem, de nou, davant una nova bombolla immobiliària.
L’augment constant de preus arreu del territori, especialment a la ciutat de Barcelona, el finançament i la precarietat laboral estan actuant com a fre perquè les joves ens emancipem. Les condicions laborals que patim el col·lectiu jove, traduïdes en l’alta taxa d’atur, precarietat laboral i temporalitat dels contractes signats, i sumades a les condicions socials, ocasionen greus dificultats per accedir a una vivenda, sigui en propietat o de lloguer.
En els últims anys, l’habitatge s’ha convertit en un element de segregació social. La bombolla immobiliària en la qual ens trobem immerses, comporta una revalorització del patrimoni i, per tant, una desigualtat social en funció dels béns immobiliaris. Per una banda, trobem les que són propietàries i han vist com les seves propietats han incrementat el seu preu i, per tant, també han augmentat les seves rendes, mentre per les que no són propietàries, la seva manca de patrimoni suposava el seu empobriment i, amb ell, l’accés a l’habitatge implicava endeutament, en els casos que els hi és possible.
Les rendes de lloguer s’han disparat de nou i a Barcelona ja superen els màxims assolits en 2008, durant la darrera bombolla immobiliària, fet que comporta que el jovent seguim sense trobar la via d’entrada a un habitatge sense hipotecar la nostra vida i el nostre futur.
Segons les dades de l’últim butlletí de l’Observatori d’Emancipació, menys del 58% de les persones entre 16 i 29 anys estan emancipades i el 25’7% es troba en risc de pobresa o exclusió social. Pel que fa a la població entre 25 i 29 anys, només el 50’1% ha marxat de casa dels seus pares, mentre que entre les menors de 25 les emancipades no arriben avuit punts percentuals (7’5%). El percentatge ha anat disminuint des del 2014, tot i que les estadístiques asseguren que també ha baixat el nombre d’aturades, fet que diu molt poc tant del mercat immobiliari com del mercat de treball i les seves condicions.
En qualsevol cas, i el que més ens preocupa, és que emancipar-se no suposa anar a viure sola, ja que només ho fa el 15%, ni tan sols anar a viure en parella (30%). El gruix de les joves que s’independitzen ho fan compartint pis: el 23% dels nois entre 18 i 29 anys i el 17’25% de les noies comparteixen pis.
Amb tot, s’ha de tenir en compte que no només hi ha menys habitatges disponibles, sinó que aquests també són molt més cars. El preu mitjà del lloguer a Barcelona capital és de 826’9€ segons les estadístiques de la Secretaria d’Habitatge. Això comporta que una persona jove que estigui cotitzant, hauria de dedicar el 85’4% del seu salari únicament a pagar la mensualitat del lloguer (fa un any era el 71’1%). Sense afegir a aquests càlculs el cost dels subministraments bàsics per ús de la vivenda (aigua, llum, gas, etc). Pel que fa a la compra d’un immoble les dades no són gaire més positives: en l’actualitat suposaria el 68’7% del salari net d’una persona jove que viu a Barcelona i hauria de cobrar 4’2 vegades el seu sou per poder fer front a l’import d’entrada de la compra.
Aquests percentatges estan molt per sobre del que s’anomena “llindar del sobreendeutament”, que fixa tant la UE com les pròpies entitats financeres, afirmant que aquests tipus de despeses només haurien d’ocupar el 30% dels ingressos totals de la persona. Les dades ens mostren doncs que només el 10% de les joves treballadores amb sous més alts poden adquirir una vivenda sense risc de sobreendeutament.
Un altre factor a tenir en compte com a causant de la situació, és el lloguer turístic d’habitatges, problemàtica de primer ordre a la ciutat de Barcelona. Cada cop més turistes s’allotgen en vivendes i no en places turístiques reglades, fet que suposa també l’encariment de l’habitatge, que dificulta l’accés de la població amb menys ingressos a aquesta necessitat bàsica entre la qual es troba la població jove.
Per tot això, des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya exigim:
