Mercè, 29 anys, Barcelona.
Sóc educadora social i estic a l'atur ja d’abans de l’estat d’alarma, perquè vaig ser mare. La meva realitat ha canviat perquè han fet un ERTO a la meva parella.
Així mateix, al setembre he de buscar feina, ja que la prestació se'm reduirà considerablement i la situació actual fa preveure que serem moltes les persones que estarem buscant feina. Crec que serà complicat poder trobar una feina amb un sou digne, ja el sector està sent molt maltractat i els sous no corresponen amb la categoria familiar. Són massa inputs que ens creen incertesa de com anirà la nostra economia.
L'àmbit d'educació social considero que és un servei essencial, ja que, treballem amb col·lectius vulnerables que necessiten la nostra feina, encara que no sempre es respectin els nostres drets laborals, sé de companyes educadores que, en el moment actual, estan treballant més de 12 hores seguides sense cap mena de protecció ni distància de seguretat tenint asma i problemes d'al·lèrgies. Crec també que els mitjans de comunicació ens invisibilitzen i no fan cap menció de la feina que estan duent a terme i les dificultats que es tenen. Estan sortint centres on els deriven joves infectats i no es disposa de les instal·lacions per acollir-los. S'hauria de ser conscient que no es disposa de material de protecció. Als centres estan en espais reduïts molta gent i no es permet mantenir distàncies, treballem amb persones que ens necessiten, no podem estar al marge.
