La paralització de l’activitat econòmica ha suposat un impacte negatiu posant en risc la supervivència per aquelles productores a petita escala davant de les grans indústries alimentàries.
Amb la defensa pel producte de proximitat vetllem per la cura del medi ambient i també per un sector maltractat com ho és l’àmbit rural. Cuidar la població rural i per tant l’entorn rural i així el nostre ecosistema és molt important, ja que, sense treballadores que es dediquin al camp no podem accedir a productes de primera necessitat (de qualitat i de proximitat).
L'ecofeminisme pretén posar en pràctica un model de producció sostenible i just vetllant per la protecció del medi ambient i per a protegir també el dret de les dones potenciant l'apoderament femení. El treball a la terra per a moltes dones és la seva font de vida, ja que, els dóna la riquesa per a la supervivència i per al progrés i desenvolupament humà.
Amb l'ecofeminisme es pretén aturar aquestes males praxis a la contractació de les treballadores així com pretén fomentar una indústria alimentària de proximitat. La sobirania alimentària el pilar sobre el qual se sustenta l'ecofeminisme. La sobirania alimentària impulsa un model de producció i distribució del producte acord amb els drets humans i responsable cap a les persones i el medi ambient. Fer front a les grans cadenes que avui en dia monopolitzen la indústria agroalimentària és combatre contra tot un sistema de cultura capitalista que no ha fet més que destruir els petits negocis i l'economia de subsistència de la qual viuen moltes famílies.
El coronavirus ha tornat a posar en evidència que, la globalització i el sistema econòmic i de producció capitalista, no és el més just i sostenible.
És per això que reivindiquem incentivar la producció a petita escala així com la comercialització d’aquest producte que també ho sigui a petita escala.
Denunciem les condicions laborals de les treballadores del camp les quals treballen llargues jornades a canvi d’un sou molt precari. En moltes ocasions el salari no arriba a l’establert per llei, és a dir, les treballadores cobren per sota del salari mínim interprofessional. De la mateixa manera, la bretxa salarial per gènere també es produeix entre les treballadores del camp.
La resposta que està donant el model capitalista davant la crisi derivada de la covid-19 torna a evidenciar que en les crisis sempre són els sectors més minoritaris o vulnerables els surten perjudicats i debilitats.
Des de l’Avalot defensem que s’impulsin polítiques que incentivin la producció a petita escala per tal d’afavorir la producció i la posterior comercialització del producte de proximitat.
Si tens dubtes sobre la teva situació laboral, posa’t en contacte amb nosaltres!