Des del 2006 el dia 8 d’agost se celebra el Dia Mundial de l’Orgasme Femení.
Aquest dia va començar a celebrar-se a Esperantina (Brasil), on després d'una enquesta que afirmava que el 28% de les dones eren incapaces d'arribar a l'orgasme, es va impulsar una llei en defensa del plaer sexual de les dones i el seu abordatge com una qüestió de salut publica.
Avui dia, aquest dia encara té sentit perquè el plaer femení continua sent un tabú i encara existeix molta desinformació al respecte. No és casual que tinguem molta informació sobre l’orgasme masculí, l’anatomia dels genitals masculins però per contra hi hagi un desconeixement elevat de l’anatomia femenina.
Encara està a l’imaginari col·lectiu que les dones no tenim tant desig sexual com els homes i la concepció coitocentrista de les relacions sexuals heterosexuals que se centren principalment en la penetració. És un fet que tot el relacionat amb el plaer femení queda supeditat al plaer masculí.
El clítoris és l'únic òrgan existent només amb una funció: donar plaer. I també és el gran oblidat.
És important parlar de sexualitat amb naturalitat i obertament. És necessari trencar amb els tabús i des d’una perspectiva feminista que ens aporti una visió més igualitària sobre el tema. Cal desmuntar l’hegemonia masculinitzada del relat sobre la sexualitat, hem de trencar amb les relacions de poder i de submissió que el relat majoritari ens fa creure. L’alliberament sexual de les dones ha d’anar acompanyat de la creació d’un nou relat feminista que ens faci lliures per gaudir de la nostra sexualitat.
Els drets sexuals i reproductius formen part dels Drets Humans de caràcter universal, i per tant, inherents a qualsevol persona. Es basen en els principis de llibertat, dignitat i igualtat.
En aquest sentit els drets sexuals i reproductius són els següents:
El dret al plaer sexual és un aspecte important de la sexualitat i s’ha de valorar i respectar.
És necessari trencar amb els tabús i des d’una perspectiva feminista que ens aporti una visió més igualitària. Cal lluitar per una societat que respecti i trenqui amb els estereotips, complexos i tabús relacionats amb la sexualitat femenina.
El plaer femení continua sent censurat, i és per això que reivindiquem que la sexualitat formi part de l’itinerari educatiu des de les primeres etapes d’escolarització. Només amb una educació sexual feminista podrem afavorir unes relacions sexuals i afectives més lliures, més plaents i igualitàries.
En moments de crisi és quan més ofertes de feina fraudulentes s'anuncien. Anem a veure què són, quins tipus d’ofertes de feina fraudulentes hi ha i com hem de fer per evitar-les.
Les ofertes de feina fraudulentes poden tenir objectius diferents, principalment volen aconseguir diners de forma directa per part de les suposades treballadores, a vegades l’objectiu són les dades personals, i a vegades intentar aconseguir les dades bancàries.
Si et trobes amb una oferta de feina fraudulenta o algun tipus d'anunci fraudulent, no dubtis en denunciar-ho!
Abans de la pandèmia sobrevinguda, el teletreball era una realitat que afectava només a aproximadament un 3% de les ocupades a Catalunya, i existia la tendència a pensar que el teletreball eren només comoditats i avantatges. No és fins a l'estat d'alarma que, moltes treballadores, hem vist la veritable cara del teletreball.
No són casos aïllats aquells en què, durant el teletreball, es posen els diners i els objectius empresarials per sobre de les condicions de seguretat i salut de les treballadores. La deslocalització fa molt difícil la tasca de la inspecció i fiscalització en general i no podem deixar el benestar de la plantilla només al seu propi parer.
Si el teletreball esdevé la nova realitat, amb les seves llums i ombres, ens hem d'assegurar que els seus beneficis no siguin només per a les empreses, sinó també per a la plantilla de treballadores. Alguns aspectes claus per aconseguir-ho seran els següents:
Aquestes propostes formen part de la nostra participació en el numero 50 de la revista "Les Notícies de Llengua i Treball", on ens extenem i també parlem dels drets laborals durant el teletreball. Si vols llegir l'article sencer, pots descarregar-te la revista i anar a la pàgina 36.
És important que tinguem clar que el teletreball no ha de canviar ni modificar les condicions de treball que tenim establertes, en cap cas. Sempre que necessitis assessorament laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres a través d'aquest formulari: contacte Avalot.
Amb motiu de la COVID-19 i la crisi derivada, som moltes les joves i famílies que estem patint com a conseqüència una complicada situació de vulnerabilitat econòmica. La Generalitat ha creat aquest ajut econòmic per promoure el lleure educatiu i garantir l'accés a les activitats a totes les joves i a les seves famílies.
La prestació va destinada a les famílies que inscriguin a les seves filles d’entre 3 i 17 anys a les activitats de lleure educatiu que es duguin a terme a Catalunya entre el 22 de juny i el 13 de setembre.
La quantia de l’ajut és de 100 euros si l’activitat de lleure educatiu implica pernoctació i de 80 euros si no n’implica.
S'ha de demanar per internet, a la pàgina de Tràmits gencat . Si no tens certificat digital, pots fer-ho utilitzant l’idCat mòbil.
El període de sol·licitud està obert des del 15 de juliol fins a l'exhauriment de la dotació pressupostària destinada a l'ajut i, com a màxim, fins a les 15 hores del 14 de setembre de 2020.
La prestació és compatible amb la percepció d'altres ajuts percebuts de forma regular o amb qualsevol altra beca, ajuda, prestació, subsidi o subvenció, públics o privats, sempre i quan no siguin per a la mateixa activitat i si la suma mensual dels quals no supera el límit establert. També és compatible amb la Renda Garantida de Ciutadania.
És imcompatible amb beques i altres tipus d’ajudes econòmiques concedides per entitats i/o altres administracions per a la mateixa finalitat dins la mateixa activitat.
Si necessites més informació sobre l'ajut econòmic per garantir l'accés al lleure, pots visitar la web oficial.
La Seguretat Social és un sistema de protecció pública adreçat a totes les persones que garanteix les prestacions assistencials, les prestacions sanitàries i les prestacions econòmiques o de qualsevol altre classe que les normes hagin establert, per tal d'afrontar les situacions de necessitat social que puguem patir.
El sistema de la Seguretat Social i les seves prestacions són administrats per diferents organismes a Catalunya: l'INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), l'ICS (Institut Català de la Salut), l'IMSERSO (Institut de Majors i Serveis Socials), l'ICASS (Institut Català de Serveis Socials) o la TGSS (TresoreriaGeneral de la Seguretat Social) (organisme que actua com a recaptador i caixa única).
Els serveis socials dels nostres municipis també ens poden informar sobre les prestacions assistencials o econòmiques a les quals podem tenir dret.
Si tens certificat digital o sistema Cl@ve:
Podràs presentar la teva sol·licitud a través de la web de la Seu Electrònica de la Seguretat Social o del portal Tu Seguridad Social i identificar-te amb el certificat digital o cl@ve.
Si no disposes de cap mètode de autentificació
De forma presencial amb cita prèvia.
Alternatives
Ara, a conseqüència del tancament de les oficines d’atenció al públic de la Seguretat Social, a causa de la pandèmia pel COVID-19, s’ha obert una nova bústia per a la realització de les gestions per a les persones que no disposen d’un certificat digital o cl@ve.
Quan realitzis els tràmits, s’obrirà una pàgina per a la presentació d’escrits i documentació sense registre en la que hauràs d’escollir la Direcció Provincial que et correspongui i complimentar les següents dades identificatives: NIF/NIE, nom i cognoms, telèfon de contacte, correu electrònic, assumpte, teste amb la descripció de l’escrit sol·licitud o comunicació i documentació que consideri adjuntar.
Si el motiu és sol·licitar una prestació, caldrà afegir el formulari de la teva sol·licitud. Els formularis estan també disponibles a la pàgina web de la Seguretat Social.
Com que aquest servei no utilitza cap mitjà per a identificar-se electrònicament, la sol·licitud no es formalitza en el Registre Electrònic de la Seguretat Social, per tant, es podrà requerir a la persona sol·licitant que acrediti la seva identitat o verificar qualsevol documentació o dada que hagi facilitat. Cal tenir en compte que aquesta mesura tampoc permet obtenir un justificant de la tramitació.
Tota la informació al web: https://sede.seg-social.gob.es/
L'acomiadament per faltes d'assistència a la feina que regulava l'article 52 d) de l'Estatut de les Treballadores és un precepte que legitima l'acomiadament objectiu de les persones treballadores que incorren en faltes d'assistència a la feina, tant justificades com injustificades, que superin determinats percentatges.
És un instrument susceptible de provocar discriminació indirecta per raó de discapacitat i de gènere i un risc d'exclusió social de col·lectius d'especial vulnerabilitat.
Què permetia?
Permetia l’extinció del contracte per causes objectives, davant faltes d'assistència a la feina, fins i tot justificades però intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d'assistència en els dotze mesos anteriors arribi al cinc per cent de les jornades hàbils, o el vint per cent en quatre mesos discontinus dins d'un període de dotze mesos. No obstant això, no es computaven com a faltes d'assistència les absències degudes a:
La Llei 1/2020, de 15 de juliol, deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència al treball establert a l’article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.
De fet, aquest article havia quedat ja derogat pel RD-Llei 4/2020, de 18 de febrer, però ara té força de llei i per tant, ja no es pot acomiadar, de manera objectiva per l’acumulació de baixes mèdiques intermitents justificades.
La derogació no té caràcter retroactiu, de manera que els procediments de reclamació judicial en curs o realitzats fins a la data esmentada es regularan pel precepte derogat.
Des de l'Avalot valorem molt positivament que s'hagi posat fi a una de les normatives més dures contra els drets de les treballadores, però considerem que cal anar més enllà. La nostra reivindicació segueix sent que es deroguin definitivament les últimes reformes laborals, que atempten directament contra les treballadores, que som precisament part més vulnerable en qualsevol relació laboral.
Recorda que si tens qualsevol dubte laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres.
En aquest article t'expliquem què és la Renda Garantida de Ciutadania i la seva compatibilitat amb l'Ingrés Mínim Vital.
Renda Garantida de Ciutadania és una prestació econòmica de caràcter social que té per objectiu pal·liar la situació de pobresa per la qual estan travessant moltes persones o moltes famílies. Així doncs, aquesta ajuda busca la finalitat de cobrir les necessitats bàsiques de les persones i/o de les famílies beneficiàries.
Així mateix, la Renda Garantida de Ciutadania consta de dues prestacions econòmiques. D’una banda, d’una prestació garantida i per altra banda, d’una prestació complementària d’activació i inserció. Aquesta queda subjecta a un pla d’inclusió social i d’inserció laboral mentre que la prestació garantida queda condicionada a regulació normativa.
Totes aquelles persones que manquen de recursos o bé necessiten una ajuda per a poder satisfer les seves necessitats bàsiques. Davant d'aquesta situació s'hauran de complir amb una sèrie de requisits.
Les persones beneficiàries els dos anys anteriors a la sol·licitud haurien d’haver estat percebent ingressos inferiors al 100% de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya. El llindar d’ingressos se situa en 664 euros al mes en dotze pagues des del mes d’abril de 2020.
Entre d’altres requisitis… S’ha de tenir en compte l’ingrés en funció dels membres de la unitat familiar.
La Renda Garantida Ciutadana és compatible amb l’Ingrés Mínim Vital i amb altres prestacions.
L’ajut de l’Ingrés Mínim Vital resulta de la diferència entre el que cobrem i el llindar mínim.
El Decret Llei 28/2020, de 21 de juliol, adopta mesures per harmonitzar la RGC amb l'ingrés mínim vital. Aquesta norma regular alguns aspectes tècnics del trànsit de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) cap a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i a l’inrevés, intentar minimitzar l’afectació a la ciutadania i harmonitzar les regulacions de les prestacions socials afectades per la implementació de l’IMV.
Si vols saber més pots visitar aquest enllaç on trobaràs tota la informació sobre l'Ingrés Mínim Vital.
Són compatibles. En cas d’estar percebent la Renda Mínima d’Inserció de forma automàtica seré beneficiària de la Renda Garantida de Ciutadania. Per això no hauré de fer cap tràmit anterior.
Requisits:
Per a més informació sobre la Renda Garantida de Ciutadania pots visitar aquest enllaç.
Si és la primera vegada que treballes et volem donar alguns consells sobre drets laborals que et seran d’utilitat.
Quan entrem per primera vegada al mercat laboral ens trobem amb moltes coses que són noves per nosaltres, com ara firmar un contracte i tot el seu vocabulari, és important però, que estiguem ben informades sobre quins són els nostres drets bàsics, ja que així podrem saber si es garanteixen en el lloc de treball i evitar condicions laborals abusives.
Un primer punt important és que ens facin un contracte de treball, en cas de no ser així, estaríem treballant en situació irregular, i a part de ser il·legal, ens fa perdre els avantatges que ofereix tenir un contracte laboral. Anem a veure aquests consells sobre drets laborals.
En el contracte de treball hi han d’aparèixer tant les nostres dades com les de l’empresa. També ha d’establir el tipus de contracte i durada, l’horari, el salari, les vacances, si hi ha o no període de prova i la durada d’aquest, la jornada de treball i la distribució, la categoria professional i el conveni col·lectiu aplicable. És molt important que abans de firmar-lo revisis que les condicions són les acordades a l’entrevista. Si hi ha coses que no s’entenen hem de demanar ajuda per entendre tots els punts, no cal que firmem el contracte al moment, ens el podem endur a casa per revisar-lo i tornar-lo signat.
És un document que sorgeix de la negociació entre les treballadores i les empreses i on es recullen els drets i deures laborals. Hi ha molts convenis col·lectius diferents i és important que coneguem quin és el nostre per poder mirar quins drets i deures tenim. També és important que ens quedi clar quina és la nostra categoria professional, és a dir quin lloc de treball tenim, ja que això ens permetrà consultar el sou en les taules salarials de conveni col·lectiu.
Aquestes dues informacions, conveni col·lectiu i categoria professional, apareixen al contracte de treball, de totes maneres, podem preguntar-ho a l’entrevista de feina.
Aquest període a vegades genera dubtes a les persones que treballen per primera vegada. El període de prova només existirà en cas que el contracte ho especifiqui, i durant aquest període tindrem els mateixos drets i obligacions que tindrem durant la resta del contracte. Durant el període de prova l’única diferència que hi ha és que qualsevol de les parts pot trencar el contracte sense cap causa ni necessitat de fer cap preavís, i sense dret a cap indemnització. És un període que a l’empresa li serveix per veure si com a treballadora encaixes al lloc de treball, a nosaltres ens serveix per veure si les condicions del lloc de treball són les que esperàvem.
A la Guia Jove de Supervivència al Món Laboral de l’Avalot, podeu trobar ampliades aquestes informacions i moltes més sobre els drets i deures laborals. Pots descarregar-la al banner que t'apareix al costat o al final d'aquesta entrada!
Si tens qualsevol dubte, sobre la teva situació laboral, pots contactar-nos a: bustia.avalot@catalunya.ugt.org i et resoldrem tots els teus dubtes!
El darrer informe de l'Observatori del Sistema Universitari analitza l'evolució i la situació actual del professorat associat en les universitats públiques espanyoles i la gradual precarització del professorat universitari, associada a l'ús creixent i inapropiat d'aquesta figura contractual.
T'expliquem la problemàtica i les principals conclusions de l'informe!
El professorat associat és una figura de caràcter temporal que té per objectiu incorporar a la universitat a persones que per la seva experiència professional poden aportar a les estudiants coneixements i experiències relacionades amb determinada professió i el seu exercici.
Inicialment, el professorat associat hauria de tenir la seva dedicació principal fora de la universitat, de manera que pugui aportar altres coneixements dels quals s'aprenen a l'àmbit acadèmic.
Poder aportar l'especialització laboral a la formació acadèmica pot ser un avantatge amb valor afegit per a la formació, però aquesta eina s'ha acabat pervertint i precaritzant.
L'ús excessiu de la figura del professorat associat és un problema per diferents motius.
Tot això no només precaritza al professorat sinó que posa en perill la qualitat del treball universitari, de la docència i del treball d'investigació desenvolupat per les universitats.
Durant anys s'ha donat un procés gradual de substitució de professorat permanent a temps complet per professorat associat amb contracte temporal a temps parcial, situació que cal revertir urgentment.
El professorat associat és molt més jove que la resta, fet que ens indica que aquesta figura no s'està utilitzant per contractar especialistes amb experiència professional, sinó com a mà d'obra barata a precaritzar.
Des de l'Avalot volem reivindicar que la universitat no pot ser generadora de precarietat, ni de l'alumnat ni del professorat i el personal que hi treballa.
Si tens dubtes laborals, posa’t en contacte amb nosaltres!
