Les dones, tradicionalment emmarcades dins de l'esfera privada/domèstica, ens hem anat incorporant en els darrers anys al món laboral remunerat. Tot i això, la situació dista molt de ser equiparable a la dels homes i són múltiples les discriminacions, directes i indirectes, en l'accés de les dones al mercat de treball.
La taxa d'inactivitat fa referència al conjunt de persones a partir de 16 anys que no estan classificades com ocupades ni tampoc com aturades ni en cerca activa de feina.
Les situacions per les quals una persona pot estar inactiva són diverses, però el motiu que més condiciona l'accés de les dones al mercat de treball remunerat és la càrrega de responsabilitats familiars.
Les dades de l'IDESCAT ens mostren que el 23% de les dones inactives ho estan perquè han de tenir cura de menors o adultes amb dependència i/o que tenen altres responsabilitats familiars o personals que no els hi permeten accedir al mercat de treball. En comparació amb els homes, crida l'atenció que només el 4% d'ells (19 punts percentuals per sota) està inactiu per aquest motiu.
Això ens indica el que ja sabíem: les dones som les principals i en moltes llars les úniques responsables de les tasques domèstiques i l’atenció a familiars, i aquest fet ens impedeix compaginar certes tasques amb el treball remunerat, ja que les polítiques de conciliació no són suficients per contrarestar aquesta situació.
Paradoxalment, la COVID-19 ha expulsat a molts homes del mercat laboral mentre que ha fet créixer la taxa d'activitat femenina.
Això és deu a què les dones ocupem principalment llocs de feina en sectors considerats essencials durant la pandèmia: cures, neteja, infermeria, venda de productes bàsics, etc. Tot i que, paradoxalment, també són sectors molt precaritzats.
Aquestes dades ens poden donar una visió positiva dels efectes de la COVID sobre les dones, però la realitat és que dins del mercat laboral les desigualtats continuen estant presents.
Un estudi sobre la discriminació de gènere en el mercat de treball mostra que les dones tenim una mitjana de 30% menys de probabilitats de ser convocades a una entrevista de treball que els homes amb les mateixes característiques.
Aquest percentatge disminueix una mica en els casos de dones sense fills i amb estudis superiors. Les discriminacions de gènere en aquest sentit evidencien que existeixen estereotips i prejudicis cap a les dones en el mercat laboral, que acostumen a ser vistes com a persones orientades a la família o menys aptes per al treball remunerat en l'esfera pública.
També s'observa que les diferències s'amplien en el cas de dones i homes amb filles.
Segons l'estudi, la possibilitat de rebre una trucada per una entrevista de feina és d'un 23,5% menor per a les dones sense filles que per als homes sense fills, però en el cas de dones i homes amb filles, aquest percentatge es dispara fins a gairebé el 36%.
Aquestes dades ens indiquen que les dones patim una doble discriminació: com a dones i com a mares.
Les dificultats d'accés al mercat de treball posen en perill l'apoderament de la dona, que és justament un dels pilars bàsics per aconseguir la igualtat. Sense apoderament i independència econòmica, és poc viable que la dona deixi d'estar subordinada a la figura masculina.
S'ha de trencar amb aquesta idea de l'home com a principal sustentador econòmic de les llars i de la dona com a principal responsable de les tasques domèstiques i familiar. La dona no ha de quedar relegada a l'home.
