Jordi Ramón, 30 anys, Granollers.
Sóc músic i professor. Segueixo treballant a les escoles amb un plantejament totalment virtual. Considero que la teoria és bona, però dur a terme un temari escolar de la nit al dia en un altre format ens ha fet posar potes enlaire a tot el sector educatiu. S'espera molt de nosaltres i s'assumeix que serà automàtic i obvi, però cal una implicació de totes les parts i garanties de les autoritats per poder donar fermesa davant la nova situació. No es té en compte que programar mesos de classes comporta mesos de preparació. Estem treballant el doble i el triple de les hores que tenim al contracte, perquè no hi ha altra forma.
Pel que fa a la part de músic i artista, desgraciadament és horrible la realitat i el futur a mitjà termini que es planteja. Conec gent que viu exclusivament d'això i ara no saben quan podran tornar a treballar fent música en directe. Lògicament, la situació ho requereix, però el problema és que no hi ha cap mena d'ajuda, de subsidi ni atur per a un sector extremadament mal regulat, desemparat, menyspreat i ignorat com ho és la cultura en directe.
Considero ambdues professions com a serveis essencials. D'artista, la percepció social és la professió sense futur, però aquests dies és una de les coses que està donant més llibertat i entreteniment a les persones confinades i ajuda emocional i mentalment. Tot i així, sembla que vivim de l'aire.
Espero que, després d'aquesta crisi, com a mínim, que la societat agafi consciència d'allò realment essencial i obri els ulls a aquelles persones que abans no valoraven certs oficis.
