Irene, 25 anys, Barcelona.
Sóc monitora de lleure i monitora de menjador a una escola. A causa de la situació ocasionada per la Covid-19 m'he vist afectada per un ERTO a l'escola on treballava. A la feina com a monitora de lleure, estic a la mateixa situació que anteriorment, és a dir, no he vist afectat el meu contracte laboral.
La meva situació personal actual es veu molt afectada en l'àmbit econòmic, ja que des del mes de març, les primeres setmanes vaig cobrar igual que sempre però les dues últimes setmanes he passat a cobrar el 70% del meu sou, que ja de per si, és precari. El futur immediat, tampoc és gaire esperançador. De moment, calculo que fins al setembre que torni a obrir l'escola, no em reincorporaré i tornaré a la meva normalitat personal i laboral.
Crec que les meves dues feines no estan considerades com a essencials en la lògica actual, però crec que sí que haurien de ser considerades com a tal. De fet, a la feina com a monitora de menjador eduquem i acompanyem els nens i nenes de l'escola i crec que això sí que és essencial. L'educació, considerada com a essencial, en cas de no poder-se fer de manera presencial sí que s'hauria de garantir igualment de manera telemàtica, habilitant classes i recursos educatius per a totes.
La meva percepció personal envers les meves dues feines no s'ha vist alterada per la situació actual i crec que socialment tampoc ha variat.
En relació amb les mancances que considero que són més evidents en el meu sector és la manca d'informació i la incertesa envers el futur laboral de les treballadores.
Per últim, crec que aquesta crisi actual hauria de comportar una millora en la contractació i regularització de totes les treballadores i una millora de les condicions laborals del personal sanitari i del personal del sector social.
La defensa d'un sistema sanitari públic, universal i de qualitat i un sistema social públic i amb més recursos és essencial.
