MAIG | MES DE LA CLASSE TREBALLADORA

El mes de maig ve marcat des del primer dia, mai millor dit, pel Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores, la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial i de les sindicalistes.

Aquesta jornada de lluita pels drets de les persones treballadores fou establerta al Congrés obrer socialista celebrat a París 1889. S’hi va decidir que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, treballadors anarquistes executats als EUA acusats dels fets d’Haymarket, l'1 de maig seria el dia de protesta i de reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que es va portar a terme va ser la jornada de 8 hores. Per assolir-lo van utilitzar l'instrument sindical per excel·lència, la vaga, usat cada 1 de maig per forçar la patronal i els estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores. La campanya va tenir molt d'èxit i, a poc a poc, aquesta diada sindicalista va prendre importància i es va consolidar com una jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques.

A casa nostra l’ocupació és cada vegada més precària, augmenten les formes d’explotació laboral i els salaris no creixen al mateix nivell que els preus de compra. Les dones continuen sent discriminades a la feina, i el seu sou és un 26% inferior al dels homes. Els joves se’n van del país buscant un futur millor i moltes pensions tenen quanties miserables, per sota del llindar de la pobresa. Així doncs, és un dia també per portar les reivindicacions dels centres de treball al carrer i reclamar que la veu dels treballadors i les treballadores sigui escoltada, i les seves peticions, ateses.

Cal reivindicar i reclamar més igualtat, millor ocupació, salaris més alts i pensions dignes, fent extensiva la reivindicació a totes les esferes que afecten les condicions de vida de la classe treballadora. Ha de ser, doncs, una suma de lluites per construir una societat millor que uneixin tot el moviment obrer a la recerca del consens i el diàleg.

CONCEPTES CLAU

Forces productives: Conjunt de mitjans de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats per a dur a terme un procés de producció. Són forces productives els béns de capital, les primeres matèries i les treballadores.
Lluita de classes: Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
Plusvàlua: Augment en el valor d'una cosa per causes extrínseques sense que s'hi hagi fet cap millora. En la teoria marxista, guany que l'empresariat capitalista treu en fer produir a les treballadores més del necessari per recuperar el salari que els paga.
Precarietat: Terme format a partir dels termes precarietat i proletariat que s’utilitza per designar el conjunt de treballadores que tenen un contracte laboral precari. L’economista britànic Guy Standing considera el precariat com una nova clase social.
Salari: Rendes rebudes per la treballadora en contrapartida a la seva col·laboració en el procés productiu.
Sindicalisme: Sistema d'organització obrera per mitjà de sindicats.
Sindicat: Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a totes les associades, especialment associació obrera.