VOLUNTARIAT
CAMPS DE TREBALL
SERVEI DE VOLUNTARIAT EUROPEU (SVE)
WOOFING
AU PAIR
CONVENI DE PRÀCTIQUES
MOBILITAT EUROPEA
CURRÍCULUM VITAE EUROPASS
CENTRE EUROPA JOVE:
XARXA EURES (SOC):
La paralització de l’activitat econòmica ha suposat un impacte negatiu posant en risc la supervivència per aquelles productores a petita escala davant de les grans indústries alimentàries.
Amb la defensa pel producte de proximitat vetllem per la cura del medi ambient i també per un sector maltractat com ho és l’àmbit rural. Cuidar la població rural i per tant l’entorn rural i així el nostre ecosistema és molt important, ja que, sense treballadores que es dediquin al camp no podem accedir a productes de primera necessitat (de qualitat i de proximitat).
L'ecofeminisme pretén posar en pràctica un model de producció sostenible i just vetllant per la protecció del medi ambient i per a protegir també el dret de les dones potenciant l'apoderament femení. El treball a la terra per a moltes dones és la seva font de vida, ja que, els dóna la riquesa per a la supervivència i per al progrés i desenvolupament humà.
Amb l'ecofeminisme es pretén aturar aquestes males praxis a la contractació de les treballadores així com pretén fomentar una indústria alimentària de proximitat. La sobirania alimentària el pilar sobre el qual se sustenta l'ecofeminisme. La sobirania alimentària impulsa un model de producció i distribució del producte acord amb els drets humans i responsable cap a les persones i el medi ambient. Fer front a les grans cadenes que avui en dia monopolitzen la indústria agroalimentària és combatre contra tot un sistema de cultura capitalista que no ha fet més que destruir els petits negocis i l'economia de subsistència de la qual viuen moltes famílies.
El coronavirus ha tornat a posar en evidència que, la globalització i el sistema econòmic i de producció capitalista, no és el més just i sostenible.
És per això que reivindiquem incentivar la producció a petita escala així com la comercialització d’aquest producte que també ho sigui a petita escala.
Denunciem les condicions laborals de les treballadores del camp les quals treballen llargues jornades a canvi d’un sou molt precari. En moltes ocasions el salari no arriba a l’establert per llei, és a dir, les treballadores cobren per sota del salari mínim interprofessional. De la mateixa manera, la bretxa salarial per gènere també es produeix entre les treballadores del camp.
La resposta que està donant el model capitalista davant la crisi derivada de la covid-19 torna a evidenciar que en les crisis sempre són els sectors més minoritaris o vulnerables els surten perjudicats i debilitats.
Des de l’Avalot defensem que s’impulsin polítiques que incentivin la producció a petita escala per tal d’afavorir la producció i la posterior comercialització del producte de proximitat.
Si tens dubtes sobre la teva situació laboral, posa’t en contacte amb nosaltres!
Arran de la situació d’emergència social produïda per la COVID-19, s'han establert un seguit de mesures d'habitatge. Moltes persones s’han trobat en una situació de vulnerabilitat econòmica i social; per estar en situació d’atur, amb un expedient Temporal de Regulació d’Ocupació (ERTO) o la seva jornada laboral s’hagi vist reduïda perdent així ingressos.
Per aquesta situació social i econòmica, s’ha obert la convocatòria d’ajuts al pagament de lloguer, com a mesures d’habitatge, adreçada a les famílies que es trobin en aquesta situació de vulnerabilitat.
(Art. 1, Ordre TMA 336/2020)
Ajut per un import màxim de 6 mesos de renda de lloguer, des de l’abril al setembre de 2020.
Requisits
Sol·licitud
Presentar la sol·licitud acompanyada de la documentació relativa a:
El tràmit es fa en línia.
(Art. 16 RD-llei 11/2020)
Moratòria de 3 mesos per al pagament de les quotes de les hipoteques de l’habitatge habitual i immobles d’empresàries i professionals amb reducció d’ingressos a causa de la COVID-19.
Requisits
Les persones deutores d'hipoteques, préstecs no hipotecaris o crèdits que compleixin aquests requisits:
Sol·licitud
Presentar la sol·licitud davant l’entitat financera amb la qual es va signar la hipoteca, el préstec no hipotecari o el crèdit hipotecari acompanyada d’aquesta documentació:
Les entitats financeres tenen al seu web un formulari específic per fer la sol·licitud.
(ART. 1 RD 11/20)
Durant l’estat d’alarma es pot sol·licitar l’aturada d’un desnonament si l’arrendatària està en situació de vulnerabilitat econòmica o social.
Requisits
Ser persona llogatera en situació de vulnerabilitat, sense alternativa d'un altre habitatge, que tinguin una demanda de desnonament per manca de pagament del lloguer en curs, amb o sense una data de desnonament.
Sol·licitud
La persona llogatera ha d’acreditar al jutjat la seva situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda com a conseqüència de l’expansió del COVID-19.
El lletrat de l’Administració de Justícia ho ha de comunicar-ho als serveis socials competents i, a partir d’aquest moment, s’iniciarà la suspensió extraordinària del llançament
(ART. 2 RD-LLEI 11/20)
És una pròrroga extraordinària de 6 mesos per als contractes d’arrendament d’habitatge habitual que finalitzen durant l’estat d’alarma.
Requisits
Ser titulars d'un contracte d'arrendament d'habitatge habitual que expiri durant l'estat d’alarma i fins a dos mesos després.
Sol·licitud
La persona arrendatària ha d'enviar la sol·licitud per correu electrònic a la propietària o administradora de finques en què indiqui que, segons el que estableix l'article 2 del Reial decret llei 11/2020, sol·licita la pròrroga extraordinària del contracte de lloguer.
(ART. 4 RD-LLEI 11/20)
Suspensió de la facturació dels contractes de lloguer dels pisos i locals comercials del par d’habitatges públics de la Generalitat des de l’abril i fins que duri la situació d’excepcionalitat.
Requisits i sol·licitud
No cal presentar cap sol·licitud. La Generalitat aplica l'ajornament directament.
(ART. 4 RD-LLEI 11/20)
Ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda de lloguer o reducció del 50% per a inquilines de grans propietàries, d’empreses o públics que no són de la Generalitat.
Requisits
Les persones i famílies en situació de vulnerabilitat que visquin en un habitatge d’una gran propietària, una empresa o entitat pública que no sigui la Generalitat i que compleixin aquests requisits:
No obstant això, aquest màxim s’amplia a 2.151,36 euros mensuals quan la unitat familiar, que inclou els cònjuges i els seus descendents sota tutela que conviuen junts, tinguin a càrrec algun membre amb una discapacitat reconeguda superior del 33% (intel·lectual) o al 65% (sensorial o física) o amb una malaltia greu que l’incapaciti per treballar.
Si és la persona deutora principal qui pateix aquesta discapacitat, el límit d’ingressos augmenta fins els 2.689,20 euros mensuals. A més, aquests ingressos màxims es podran incrementar en 53,78 euros per cada fill a càrrec o 80,67 euros per fill si la família és monoparental.
Sol·licitud
Cal demanar un ajornament o reducció de la quota a la propietària, amb el model de sol·licitud de pròrroga extraordinària (ho trobaràs al web de gencat.cat).
Després, cal emplenar el model de sol·licitud (ho trobaràs al web de gencat.cat) i aportar la següent documentació:
Si no es pot aportar el certificat de la prestació d’atur o la nota simple del Registre de la Propietat, s’haurà de presentar una declaració responsable que inclogui la justificació expressa dels motius, que han d’estar relacionats amb la crisis de la COVID-19. Quan finalitzi l’estat d’alarma, aquests documents s’hauran d‘aportar en el termini d’un mes.
(Art. 4 Ordre TMA/336/2020)
Avançament del pagament dels ajuts al lloguer als col·lectius especialment vulnerables, com són la gent gran i les dones que han patit violència masclista.
Requisits
Persones majors de 65 anys i dones víctimes de violència masclista que van obtenir els ajuts al lloguer l’any 2019 o en van quedar excloses.
Sol·licitud
No cal fer cap sol·licitud.
(Art. 16 RD-llei 11/2020)
Microcrèdits al 0€ d’interès per fer front al pagament del lloguer d’habitatges de petites propietàries. Cal demanar primer l’ajornament del pagament. Es demana a l’entitat bancària abans del 30 de setembre.
Requisits
Les persones i famílies en situació de vulnerabilitat que compleixin els següents requisits:
Sol·licitud
Prèviament, cal demanar a la propietària de l’habitatge l’ajornament del pagament del lloguer amb el model de sol·licitud de pròrroga extraordinària ( ho trobaràs a gencat.cat). Si no es demana, es perd el dret a demanar el microcrèdit.
Cal emplenar la sol·licitud del programa de microcrèdits extraordinària ( ho trobaràs a gencat.cat) i acompanyar-la amb la documentació que acrediti les condicions econòmiques establertes o bé una declaració responsable.
Si el contracte de lloguer està signat per més d’una persona, hauran de demanar el préstec de forma conjunta.
Per més informació sobre mesures d'habitatge pots consultar aquest web.
Actualització 15/09/20:
Totes les persones que sol·licitin l'Ingrés Mínim Vital abans del 31 de desembre i li aprovin, el cobraran amb efectes econòmics retroactius des de l'1 de juny.
També augmenta el termini de resolució, que inicialment era de tres mesos. D'aquesta manera, ningú que no hagi rebut resposta ha de tornar a presentar la sol·licitud, ja que la petició no serà desestimada per silenci administratiu.
És una prestació econòmica que té per objectiu assegurar unes condicions de vida mínimes per a les persones (i llars) que es trobin en situació de precarietat i vulnerabilitat econòmica.
Ho podran sol·licitar totes aquelles persones que compleixin els següents requisits:
Per poder sol·licitar l’ingrés mínim vital els ingressos de la persona sol·licitant no poden superar el llindar següent:
Font: UGT de Catalunya
La prestació es podrà sol·licitar a partir del 15 de juny del 2020. Fins al 31 de desembre tindrà efectes des del 1 de juny.
Actualment els Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social (CAISS) romanen tancats, així que el més adient és fer-ho per internet entrant al lloc web de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) en la Seu electrònica de la Seguretat Social.
Pots fer-ho sense necessitat de certificat electrònic o Cl@ve,
L’ingrés Mínim Vital atorga a les persones beneficiàries una renda mensual que variarà en funció del nombre de persones que convisquin i de les seves característiques personals i familiars. La quantitat oscil·larà entre els 462 euros i els 1.015 euros mensuals.
En el cas que la unitat de convivència disposa d'ingressos preexistents, la prestació d’Ingrés Mínim Vital serà la diferència entre aquests ingressos i el llindar establert per a aquesta llar.
Pots utilitzar aquest simulador per comprovar la quantia.
En cas d’estar aturada, un dels requisits per demanar la prestació és estar apuntada com a demandant d’ocupació al Servei d’Ocupació de Catalunya. (Consulta l’Oficina de Treball que tinguis assignada segons el teu domicili).
Sí. L’Ingrés Mínim Vital és compatible amb una feina. De fet, quan el cas que la persona estigui ocupada, quan el seu salari s'incrementi, la quantia de la prestació es reduirà en una quantitat inferior.
Tot i que l’Ingrés Mínim Vital ajudarà a les persones beneficiàries durant els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, la prestació té caràcter permanent i no dependrà dels efectes de la pandèmia.
Sí. L’Ingrés Mínim Vital és compatible amb la Renda Garantida de Ciutadania que atorguen algunes Comunitats Autònomes. Així doncs, les persones que estiguin percebent l’atur podran sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital sense haver de renunciar a la prestació de desocupació que estiguin percebent fins al moment.
La Renda Garantida de Ciutadania és superior a l’Ingrés Mínim Vital, va dels 664 euros per a un sol membre fins al 1.028 euros a partir de 5 persones. Així, la Renda Garantida de Ciutadania podrà complementar aquesta nova prestació. La quantitat es percebrà en 12 pagues.
Analitzem quins canvis suposa la fase 2, des d’on els dilluns 1 de juny es troben bona part de les regions sanitàries de Catalunya.
Amb el canvi de fase de desconfinament augmenten i varien les activitats que podem realitzar, anem a veure quins canvis ens porta la fase 2.
A partir d’aquesta fase desapareixen les franges horàries per passejar i fer esport. L’única que continua vigent és la dirigida a persones majors de 70 anys, que segueix sent de 10h a 12h i de 19h a 20h. També varia el nombre de persones en trobades i reunions, que augmenta de 10 a un màxim de 15 persones. Els passejos i l’esport es podran realitzar fora del mateix municipi, però dins de la regió sanitària.
En el cas dels comerços, desapareix el límit de superfície, i podran obrir amb un 40% de l’aforament, i només una clienta, en cas que no puguin garantir els dos metres de distància.
Només hi podrà haver un terç de les parades habituals, s’haurà de garantir una distància de 2 metres entre les clientes, que no podran manipular els productes.
Igual que en el cas dels comerços, podran tenir un aforament del 40% dins dels locals, però en les zones comunes, aquest serà del 30% i s’utilitzaran únicament pel pas de les persones.
En la fase 2 trobem alguns canvis importants. Es permetrà el consum dins dels locals amb les persones assegudes a les taules, amb una limitació del 40% de l’aforament. No es permetrà fer ús de la barra per part de les clientes i les terrasses quedaran igual que en la fase 1. Pel que fa les discoteques i bars d’oci nocturn hauran de continuar tancats durant aquesta fase.
Es permet la reobertura de centres i activitats presencials en l’àmbit educatiu no universitari, tot i això, es mantindrà la formació telemàtica sempre que sigui possible.
En la fase 2 les acadèmies i autoescoles podran reobrir amb un terç de l’aforament. En el cas de les pràctiques de conduir, serà obligatori l’ús de mascareta i la desinfecció després de cada utilització.
En aquest cas es permeten activitats en grups de fins a vint persones. Els parcs naturals reobren però un aforament del 20%, i els telefèrics el 50%.
En aquests casos no es podrà superar un terç de l’aforament. No es podran utilitzar elements comuns tàctils com les audioguies o els fulls informatius de mà.
L’aforament màxim serà del 30%, en cas que no es puguin garantir els 2 metres de separació, aquest serà inferior. Hi haurà torns i no hi haurà ni vestidors, ni dutxes, ni fonts d’aigua, la neteja serà tres vegades al dia. Cal cita prèvia.
Es podrà fer tant esport com oci amb grups de màxim 15 persones, excepte aquelles persones que siguin convivents i mantenint la distància de 2 metres de seguretat. Pel que fa a les dutxes i vestidors a l’aire lliure, hi haurà una ocupació màxima d’una persona.
En aquesta fase s’elimina la restricció que obligava que no hi hagués ocupants, a partir de la fase 2, es permeten lliurement sempre que es mantingui la distància de seguretat de 2 metres o mascareta, no hi hagi contacte físic i la resta de mesures de seguretat generals.
Es podran fer amb un 50% de l’aforament, fins a 100 persones quan sigui a l’aire lliure i fins a 50 si és en un espai tancat. Per la resta de llocs de culte, l’aforament màxim serà del 50%.
En els enterraments i cremacions i podrà haver-hi un màxim de 25 persones entre familiars i amigues. En el cas de les vetlles hi podrà haver un màxim de 25 persones quan siguin a l’aire lliure, i de 15 quan siguin en espai tancat.
Analitzem alguns ajuts pel consum de subministraments energètics apareguts per la crisi ocasionada per la Covid-19.
Moltes famílies s’han vist afectades econòmicament a conseqüència de la pandèmia actual, i una de les primeres dificultats amb la que es troben és el pagament dels subministraments energètics. Per això anem a fer una repassada a alguns dels ajuts que el govern ha posat en marxa per tal d’intentar pal·liar aquestes dificultats econòmiques.
Electricitat
Des del govern central es posa a disposició d’aquelles persones que ho necessitin el Bo Social d’Electricitat.
És un bo de descompte de la factura elèctrica, el nivell de descompte de la factura variarà en funció del nivell de necessitat. Per aquelles persones que siguin considerades com a consumidores vulnerables tindran un descompte del 25% de la factura, per aquelles persones que siguin considerades consumidores amb una vulnerabilitat severa el descompte serà d’un 40%.
Actualment, i a causa de la Covid-19, s’ha ampliat el camp d’acció d’aquest bo social, i podran ser considerades com a consumidores vulnerables, aquelles persones que siguin treballadores autònomes i que hagin cessat la seva activitat a causa de la Covid-19. També aquelles treballadores autònomes, que a causa de la Covid-19, hagin disminuït els seus ingressos un 75% respecte al semestre anterior. Tots els requisits que es necessiten per poder ser considerades com a consumidores amb algun tipus de vulnerabilitat els trobarem al portal web creat pel bo social.
Aigua
Hi ha altres subministraments que també tenen subvencions, com és el cas de l’aigua, en aquest cas tenim la tarifa social del cànon de l’aigua és una bonificació que s’aplica al cànon de l’aigua, per tal de reduir el seu valor. D’aquesta manera es pretén garantir les necessitats bàsiques d’aigua adaptant-se a les situacions de vulnerabilitat de la població menys afavorida. Aquest ajut va dirigit a persones físiques titulars d’un contracte domèstic de subministrament d’aigua. Tota la informació i requisits per aquest ajut els podrem trobar a la web de la Generalitat.
Internet i telèfon
Pel que fa a Internet i telèfon, també trobem que s’han desenvolupat algunes mesures per evitar que les persones es quedin sense aquests serveis durant la crisi sanitària. El Govern espanyol obliga a les operadores de telecomunicacions a mantenir els serveis de telèfon i internet i no els podran suspendre ni interrompre per altres motius que no siguin la integritat i la seguretat de les xarxes. En cap cas, per impagament.
A més, durant l'estat d'alarma estan suspeses les operacions de portabilitat de telefonia fixa i mòbil.La Generalitat de Catalunya posa a la disposició de la ciutadania una pàgina web amb informació sobre totes les ajudes disponibles per intentar pal·liar la crisi ocasionada per la Covid-19.
La prova d’accés a la universitat per a estudiants de batxillerat, estudiants de cicle formatiu de grau superior i altres supòsits, és un requisit per a l’alumnat que té el títol de batxillerat o equivalent per accedir a les universitats.
La prova d'avaluació de batxillerat per a l’accés a la universitat (PAU) s'estructura en dues fases, una fase general obligatòria que consta de cinc exercicis: Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, història i una matèria comuna d’opció a triar entre: Llatí, matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials o fonaments de les arts.
També consta d’una fase específica de caràcter voluntari, on et pots examinar d’un màxim de tres matèries de modalitat d’entre les següents:
Anàlisi musical, biologia, ciències de la terra i del medi ambient, cultura audiovisual, dibuix artístic, dibuix tècnic, disseny, economia d’empresa, electrotècnia, física, fonaments de les arts, geografia, grec, història de l’art, història de la filosofia, literatura castellana, literatura catalana, llatí, matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials, química i/o tecnologia industrial.
L’elecció de les matèries va en funció de les ponderacions de cada Grau universitari de cada universitat. Podeu consultar les ponderacions als webs de cada universitat.
Les matèries comunes d’opció també poden ser objecte d’examen en la fase específica, sempre que no hagin estat triades a la fase general.
Pel que fa a les ponderacions, la matèria comuna d'opció examinada en fase general també serà tinguda en compte per al càlcul de la nota d’admissió, sempre que la qualificació sigui igual o superior a 5.
Les matèries examinades no han d’haver estat necessàriament cursades al batxillerat.
Al web http://universitats.gencat.cat/ca/pau/model_examens/, trobareu models d’exàmens de les diferents matèries i criteris d’avaluació d’anys anteriors.
Degut a la situació d’emergència produïda per la COVID-19, les dates de la selectivitat 2020 han sigut canviades.
La convocatòria ordinària es durà a terme dimarts 7, dimecres 8, dijous 9 de juliol i divendres 10 de juliol de 2020.
La convocatòria extraordinària està pendent de confirmació.
Els horaris de cada matèria són els següents:
Les dates estan subjectes a l'excepcionalitat del moment i podrien veure's modificades.
La prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys es realitzarà el 18 de juliol: al matí la part comuna i a la tarda la part especifica.
La prova per a més grans de 45 anys també es realitzarà el 18 de juliol.
Els dies de la prova, hauràs de portar sempre el teu full de matrícula i el DNI, NIE o passaport per tal d'identificar-te en qualsevol moment de la prova a requeriment de qualsevol membre del tribunal.
Podràs trobar tota la informació a http://universitats.gencat.cat/ca/pau/calendari_pau/
Un cop finalitzada la prova podràs consultar els resultats al portal d'accés a la universitat a partir del 27 de juliol.
Al mateix web podràs descarregar-te un certificat de la prova amb les qualificacions.
Aquest certificat és un document amb codi segur de verificació (CSV) que li dóna la mateixa validesa que un original.
La prova s'organitza en tribunals. Tots els tribunals estan formats per un professorat que té les funcions de presidència, vigilància i/o correcció.
Un cop publicats els resultats de la PAU, si no estàs d'acord amb la puntuació obtinguda en una o diverses matèries, pots demanar una revisió d'aquells exàmens en què es consideri incorrecta l'aplicació dels criteris generals d'avaluació i/o específics de correcció.
Les sol·licituds es fan al portal d'accés a la universitat en els terminis establerts.
La preinscripció universitària és el procés que permet a les estudiants triar les preferències d’estudi de qualsevol de les universitats públiques.
El termini de preinscripció per al curs 2020-2021 estarà obert fins al 29 de juliol. Un cop feta la preinscripció, els estudiants podran fer canvis de preferències fins al mateix dia 29 de juliol. Dos dies abans, el 27 de juliol es publicaran els resultats de la convocatòria ordinària de la PAU.
El 6 d’agost es publicaran els resultats de la primera assignació de places i el termini per fer la matrícula per a l’estudiantat assignat en primera preferència serà del 7 al 10 de setembre a les universitats públiques.
La publicació de la segona assignació de places serà el 18 de setembre i la matrícula corresponent s’haurà de fer del 21 al 23 de setembre.
Sabies que el dia 28 de maig és el dia mundial de la higiene menstrual? La iniciativa neix de la mà de l’Organització No Governamental “Wash United” i té per objectiu visibilitzar i deixar d’estigmatitzar el cicle menstrual.
L’ONG Wash United impulsa diverses accions per tal que tota la població prengui consciència sobre com afecta la regla i quin impacte ens genera sobre la nostra salut mental i la nostra salut física.
Avui en dia les persones menstruants encara ens sentim:
En molts països la regla segueix sent un tema més tabú en comparació dels països occidentals i les persones menstruants inclús poden sofrir accions severes de discriminació que atempta la seva persona.
Per tant, a través de l’estigmatització de la menstruació s’exerceix una forma de violència que en moltes ocasions pot passar per desapercebuda i actua com a entrebanc per aconseguir la plena igualtat en drets entre gèneres.
Països com l’Índia o Nepal les persones menstruants durant el seu cicle menstrual tenen la prohibició de manipular els aliments i han de dormir en dormitoris separats a la dels seus familiars.
En moltes zones d’aquests països entre d’altres les persones menstruants encara no tenen accés a productes d’higiene menstrual i utilitzen altres mètodes més rudimentaris que els causen severs problemes de salut. Tanmateix l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans regula que “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri per a ell i la seva família la salut i benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris”.
A Espanya la situació és ben diferenciada però de totes formes cal fer més avenços, entorn la menstruació.
Un d'aquests avenços s’adreça en concedir a les persones menstruants, baixa per Incapacitat Temporal derivada de Malaltia Comú a causa dels dolors físics que poden patir derivat de la regla. Entorn aquesta qüestió les posicions són ben diverses. Algunes de les problemàtiques que podria comportar l’aprovació d’una llei que regules els dolors causats per la regla com a causa justificativa de baixa laboral s’argumenta que es possible que s’itensifiques la discriminació que sofreixen les persones menstruants a l’hora d’accedir al mercat laboral, ja que, podria veure’s que la baixa laboral podria ser un detonant en la determinació de la productivitat de l’empresa o entitat.
I un segon avenç s’adreça a abastir a totes les persones menstruants de productes higiènics mensturals.
Una bona higiene menstrual pot preveure contraure qualsevol malaltia o infecció,
Diverses organitzacions i entitats ja treballen per tal d’abastir a les persones menstruants afectades i conscienciar a la població i deixar de tractar la regla com un tema tabú i com un mal sinó normalitzar-ho com una circumstància biològica.
La copa menstrual ha resultat una gran revolució dins de la gama de productes higiènics per a les persones menstruants.
La copa menstrual resulta ser èticament responsable a causa de considerar-se un producte higiènic responsable amb el medi ambient, ja que, té una duració d’ús d’aproximadament 10 anys. Així doncs, la copa sorgeix com a producte alternatiu respecte l’ús de compreses i tampons convencionals. També als darrers anys s’ha incentivat l’ús de compreses reutilitzables.
Independentment del producte escollit és important que hi puguin accedir totes les persones menstruants. Els governs han de vetllar pel preu dels productes d’higiene menstrual considerant-se aquests de primera necessitat i estendre i abastir a tota la població.
Cap persona menstruant pot tenir dificultats per accedir als productes higiènics, són de primera necessitat i són un garant per a la seva salut.
Des de l’Avalot com a entitat feminista reivindiquem el 28 de maig com un pas més per a la no discriminació de la dona i les persones menstruants i pel seu ple reconeixement en una societat on impera l’estructura patriarcal.
La situació actual ocasionada per la crisi derivada de la COVID-19 ens ha plantejat un escenari fins ara desconegut. Moltes treballadores s'han hagut d'adaptar a treballar en la modalitat de teletreball, és a dir, des de casa i fora del seu lloc habitual de feina.
Aquesta situació que planteja molts avantatges tenint en compte que les plataformes virtuals ens permeten seguir connectades amb el nostre entorn laboral i en molts casos permeten adaptar la feina a la realitat actual també té els seus desavantatges. De fet, el risc més elevat que trobem en el teletreball és la vulneració al dret a la desconnexió digital i que provoca no respectar la jornada laboral de cada treballadora.
Desconnectar del treball en temps de la COVID-19 no és tan senzill!
El dret a la desconnexió digital està recollit a l'article 88 de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals desenvolupa aspectes regulats a l'actual Reglament Europeu de Protecció de Dades que incorpora determinades garanties relacionades amb els drets digitals.
El dret s'estableix per tal de garantir, fora del temps de treball legalment i/o convencionalment establert, el respecte al temps de descans de les treballadores així com el respecte a la seva intimitat personal i familiar.
Per tant, és important remarcar que en tot cas el dret a la desconnexió digital s'ha de respectar. La problemàtica radica en part en el fet que no tots els convenis col·lectius incorporen aquest punt i per tant, la seva exigibilitat queda més compromesa. De fet, l’art.88.3 de la Llei Orgànica 3/2018 estableix que: “L’ocupador, amb l’audiència prèvia dels representants dels treballadors, ha d’elaborar una política interna dirigida a treballadors, inclosos els qui ocupin càrrecs directius, en què ha de definir les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica. En particular, s’ha de preservar el dret a la desconnexió digital en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància així com al domicili de l’empleat vinculat a l’ús amb finalitats laborals d’eines tecnològiques”.
Però la realitat és que moltes persones es queixen que ara fent teletreball han ampliat les seves hores de feina (recordem que l'obligació de registrar la jornada s’ha de respectar sigui quina sigui la modalitat de treball), que es veuen obligades a estar permanentment connectades – i això provoca un malestar psicològic i emocional important –. També, que han de contestar correus electrònics o fins i tot missatges de Whatsapp fora del seu horari habitual de treball.
I lluny que ens puguin semblar que són casos aïllats, la vulneració del dret a la desconnexió digital, és més comú del que ens agradaria pensar.
És important recordar que la situació excepcional que vivim no pot suposar en cap cas la vulneració dels drets laborals de les treballadores.Sempre que necessitis assessorament laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres al correu bustia.avalot@catalunya.ugt.org o a través del formulari de contacte.
