En articles anteriors vam analitzar què són els riscos psicosocials i quines conseqüències tenen per a les treballadores. Avui t'expliquem com es relacionen els riscos psicosocials amb el gènere.
Afecten d'igual manera a homes i dones?
No, la divisió del treball està mediatitzada pel gènere, portant a una segregació del mercat laboral que afecta de manera diferent la salut laboral de dones i homes. Per una adequada prevenció s'ha d'incloure la perspectiva de gènere, perquè els riscos psicosocials laborals afecten més a les treballadores que als treballadors i estan associats a moltes professions altament feminitzades (secretària, hostessa de vol, netejadora, sociosanitàries, etc).
Les actuacions concretes que una empresa ha de fer per aplicar la perspectiva de gènere s’ha de plasmar al pla d'igualtat.
L’ Article 45 ( Llei Orgànica 3/2007), estableix l’obligació de les empreses a respectar la igualtat de dones i homes en l’àmbit laboral.
Amb l’objectiu de:
• Actuar contra els desequilibris de dones i homes en l'organització (accés, participació, categoria professional i representació), utilitzant un llenguatge inclusiu i no sexista etc.
• Assegurar que s'apliqui el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats. En la selecció, contractació, promoció i formació, política salarial ( combatre la bretxa salarial).
• Afavorir la conciliació laboral, personal i familiar, en termes d'igualtat entre dones i homes.
• Prevenir l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe.
• Utilitzar un llenguatge inclusiu i no sexista.
La realitat que es viu en moltes empreses, i en la societat en sí mateixa deixa al descobert la necessitat d’un canvi en el model productiu, d’estructura, organització des d’una perspectiva de gènere, on ha de ser una demanda de la societat. Només així aconseguirem una societat més justa i més igualitària.
Si voleu més informació sobre riscos psicosocials i gènere, podeu consultar aquesta guia de la UGT.
I recorda que si tens qualsevol consulta laboral, ens pots escriure i t'ajudarem!
Els riscos psicosocials són una part dels riscos laborals a prevenir en qualsevol organització. Amb l'expressió riscos psicosocials laborals es fa referència a les condicions i organització del treball que poden afectar el funcionament psíquic i social de la treballadora.
Els factors que influeixen en el nostre benestar es poden classificar en ( Font: PRIMA (2008)
Els factors psicosocials poden ser positius o negatius per a la treballadora o per a l'organització.
Quan els efectes en les treballadores són negatius, provoquen:
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que l'empresa ha de garantir la seguretat i la salut de les treballadores, en tots els aspectes relacionats amb el treball. Això inclou també els psicosocials o relatius a l'organització del treball (art. 14.2).
Així doncs, s'han d'avaluar i considerar aquells riscos psicosocials que poden afectar a les seves treballadores segons l'activitat i les característiques de l'empresa i els llocs de feina.
Cal que insistim en la importància d'incorporar de manera efectiva els riscos psicosocials en els processos d'avaluació i prevenció de riscos laborals de totes les empreses i organitzacions!
Trobareu més informació sobre el tema en els documents de salut laboral.
Recorda que si tens qualsevol consulta laboral, ens pots escriure i t'ajudarem!
Denunciem que la compensació econòmica és injusta, classista i insuficient i que la COVID-19 no entén de categories professionals!
És una bonificació que el Govern atorgarà en forma de compensació econòmica a les professionals del sistema públic de salut. Segons han anunciat, l’objectiu és recompensar la dedicació i l’esforç de les professionals que treballen a l’àmbit sanitari, sociosanitari i residencial durant la crisi de la COVID-19.
Aquesta compensació variarà entre 350 i 1350 euros, segons el grup i categoria professional.
Aquesta bonificació no respon a cap criteri objectiu i és injusta, classista i insultant, doncs la dedicació i l’esforç no depenen en cap cas de la categoria professional.
Al sistema sanitari, sociosanitari i residencial no hi ha professionals de segona: totes han estat en primera línia de foc, patint les mateixes situacions d'estrès laboral, emocional i mental i en la majoria de casos exposades al risc de contagi i sense poder comptar amb els equips necessaris per garantir la seva protecció.
El Govern s’oblida així de moltes de les professionals que, de fet, tenen tant o més contacte amb la pandèmia: infermeres, auxiliars, tècniques d’emergències, gerocultores, personal de coordinació, tècniques de radiologia, tècniques de laboratori, fisioterapeutes, terapeutes, educadores, zeladores, etc.
I per descomptat, cal també que tinguem en compte a tot el personal no assistencial que treballen en neteja, cuines, administracions o manteniment. Que són igualment necessàries en el sistema públic de salut i que dediquen tot el seu esforç!
Des de l’Avalot volem sumar-nos a les reclamacions que es fan des de la Secretaria de Sanitat de la FeSP-UGT de Catalunya i exigim:
Com sempre repetim: les treballadores precàries no som heroïnes i no volem ser tractades com a tal, volem que poseu en valor la nostra feina millorant les nostres condicions laborals! Sense sectarismes ni discriminacions per titularitat.
Si tens dubtes sobre els teus drets laborals, ens pots escriure i t’assessorem!
Resumim quins canvis suposa la fase 3, on es trobem bona part de les regions sanitàries de Catalunya. Avui dilluns 15 de juny també hi són Girona i la Catalunya central.
Actualització 18/06: Des d'avui tot Catalunya es troba en Fase 3. Això suposa també lliure circulació entre totes les regons sanitàries!.
Els organismes oficials alerten que aquesta crisi també tindrà un efecte en el treball infantil, ja que a conseqüència de la COVID-19 milions d'infants en situació de pobresa es veuran empenyades a treballar per necessitat. Fet que s'incrementa a conseqüència de les escoles tancades i els serveis socials debilitats.
S'estima que ja hi ha 152 milions de nenes en situació de treball infantil, dels quals 72 milions realitzen treballs perillosos. Aquestes nenes ara tenen un risc encara més gran d'enfrontar circumstàncies més difícils i de treballar més hores al dia.
L'Organització Internacional de l'Treball (OIT) denuncia que una gran part dels casos detectats de treball infantil al món, tenen lloc en el sector agrícola.
Una proporció important dels 168 milions de nenes víctimes de la feina infantil viuen en zones afectades per conflictes i catàstrofes, per tant, la crisis derivada de la situació d’emergència sanitària pot incrementar els casos.
UNICEF calcula que uns 150 milions de nenes d'entre 5 i 14 anys, o gairebé 1 de cada 6 infants en aquest grup d'edat, són víctimes de la feina infantil. Segons les últimes estimacions de l'Organització Internacional de Treball (OIT), 7,4 milions de infants al mateix grup d'edat es dediquen a la feina domèstica, que es porta a terme de manera desproporcionada per nenes. Moltes de les nenes treballen per mantenir a la seva família que es troba en situació vulnerable.
El treball infantil suposa una greu vulneració dels drets més bàsics de la infància: danya el desenvolupament físic, mental, emocional o moral de les infants; els priva de la possibilitat d'anar a l'escola; són separats de les seves famílies, exposades a greus perills i malalties i / o abandonades a la seva sort al carrer de grans ciutats.
El treball infantil roba la seva infància i les seves possibilitats de desenvolupament perquè les nenes treballadores, privades d'educació i salut, tenen escasses perspectives de futur en la seva vida adulta. A més reben els salaris més baixos i les pitjors condicions laborals, el que pot causar lesions físiques permanents i problemes de salut crònics.
Al nostre país, en l’any 2019 (segons l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre del 2019), el 28% de les menors de 16 anys es trobava en risc de pobresa i/o exclusió social, que és un dels determinants bàsics que indueix al treball infantil.
Justícia social
Una part ineludible de la lluita contra el treball infantil recau en els governs afectats, que han d'impulsar polítiques econòmiques i socials que protegeixin els sectors més vulnerables de la població enfront de l'explotació laboral i la desprotecció en cas de pèrdua de l'ocupació.
Educació universal
Una nena que treballa és una nena que no estudia! Garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació i ensenyament és una protecció bàsica contra el treball infantil.
Dignitat laboral
És vital vetllar per la dignitat laboral en les persones adultes, ja que el treball infantil es dóna principalment en famílies pobres que es veuen en la necessitat de fer treballar a les filles per subsistir.
Defensem el sindicalisme com a eina imprescindible de transformació social!
Us expliquem tot el que necessiteu saber per a poder posar en pràctica les mesures i drets de conciliació durant la COVID19.
Tinc dret a l’adaptació de jornada de treball i a la reducció de la jornada de treball com es veurà a continuació.
Sí, ja que, l’exercici d’aquests drets es considera drets de conciliació a tots els seus efectes. El termini per a presentar la demanda és de vint dies hàbils des de la negativa o disconformitat amb l’empresa.
Les persones que tinguem la guarda legal per l'atenció de:
En el cas que aquestes dues persones estiguin treballant a la mateixa empresa o entitat i ho sol·licitin respecte a la mateixa persona (mateix menor a cuidar o el mateix familiar) l’entitat o empresa podrà veure limitat el seu exercici de forma simultània per raons justificades de funcionament de l’empresa.
El dret a sol·licitar la reducció de jornada és un dret individual que el seu exercici recau a cadascun dels progenitors o persones a qui recau l’atenció.
Com a regla general s'haurà de preavisar a l'empresa en quinze dies d'antelació. Per conveni col·lectiu aplicable es pot determinar un altre termini. En cap cas el termini que es disposi en el conveni col·lectiu podrà empitjorar la condició de sol·licitar l'exercici del dret a la persona treballadora. És important que en la sol·licitud consti la data d’inici i fi de l’exercici del dret de reducció de la jornada o bé del permís d’atenció del o la lactant. Com a excepció en cas de força major com la que estem travessant actualment, no és necessari respectar el preavís de quinze dies per sol·licitar la reducció de la jornada. Almenys les reduccions de jornada que s’estimin fins al 100% d’aquesta s’ha de preavisar amb una antelació de vint-i-quatre hores.
Sí, la reducció del salari es farà en proporció a la reducció de jornada. És a dir, si sol·licito una reducció de jornada del 25%, deixaré de percebre el 25% del salari, ja que, treballo el 75% de la jornada i per tant cobraré en proporció a la part treballada.
Tant l’article 53.4 com l’article 55.5 de l’Estatut dels Treballadors declara nul·les les extincions de les persones treballadores que hagin sol·licitat els permisos de l’article 37.6 de l’Estatut dels Treballadors o bé estiguin gaudint de l’exercici del dret a excepció que es declari la procedència de l’acomiadament o de la decisió extintiva per motius no relacionats amb l’exercici de permís de reducció de la jornada.
És un dret que el seu exercici correspon a la persona treballadora que per circumstàncies excepcionals relacionades amb la Covid19 tingui a la seva atenció la cura de persones. L’adaptació de jornada pot consistir en:
Les persones treballadores per compte aliena quan hàgem de fer-nos càrrec i atendre a la nostra cònjuge o parella de fet i també a familiars fins amb consanguinitat de fins al segon grau.
El període de durada de l’adaptació de jornada és de caràcter temporal i excepcional i la seva duració es correspon amb el període de la Covid-19.
En cas d'estar embarassades hem de saber que d'acord amb l'article 26 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, l'empresa ha d’adoptar les mesures necessàries per a evitar que quedem exposades en aquest risc. Si l’empresa ha procurat aplicar totes les mesures que es preveuen: adaptació d’horaris o fins i tot canvi de lloc de treball i el risc encara no desapareix puc sol·licitar la baixa per risc durant l'embaràs.
La quantia es correspon al 100% de la Base Reguladora i és la que s’estableix per la prestació d’Incapacitat Temporal derivada de Contingències Professionals. Aquesta es diferencia de la Incapacitat Temporal per contagi o en períodes d’aïllament per la Covid-19 que en aquest cas la quantia es correspon al 75% de la Base Reguladora que serà la que s’estableix per la prestació d’Incapacitat Temporal derivada de contingències professionals.
Seguiré cobrant la prestació per naixement i atenció a la menor fins a la finalització d'aquest, en el cas de la mare serà de setze setmanes i en cas del pare serà de dotze setmanes i un cop finalitzat aquestes setmanes passaré a cobrar la prestació de desocupació mentre l'ERTO sigui vigent.
En aquest cas es paralitzarà la prestació per desocupació i començaré a cobrar la prestació per naixement i atenció a la menor. Un cop finalitzi la prestació per naixement i atenció a la menor es reprendrà denou la prestació per desocupació en cas que la situació d'ERTO continuï vigent.
Escenari 1: enllaçar la baixa per risc durant l’embaràs amb la prestació per naixement i atenció a la menor: En aquesta ocasió passaré a percebre la prestació de desocupació una vegada s’hagi finalitzat el període de setze setmanes en el cas de la mare o de dotze setmanes en el cas del pare de la prestació per naixement i atenció a la menor.
Escenari 2: alta de la baixa per risc durant l’embaràs abans del naixement de la filla o fill: En el transcurs de temps entre l’alta i el naixement de la filla o fill passaré a cobrar la prestació de desocupació mentre la situació de l’ERTO sigui vigent.
Si us plau, si tens consultes laborals no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres.
Recentment l'assassinat del George Floyd per part de la policia nord-americana ha desfermat la indignació global. Però el racisme institucional no és un fet aïllat i no hem d'anar tan lluny per a detectar-lo.
El succeït a Minneapolis ens recorda l'urgent i imprescindible que és la lluita antiracista, per a fer front al racisme institucional i als qui el pretenen seguir mantenint.
Però si mirem el que passa a casa nostra ens adonarem que el racisme i el racisme institucional són una realitat i estan ben lluny d'estar erradicats.
El sistema actual és racista, ja que l'estableix com a estructural. És a dir, que està sustentat en les diverses discriminacions que provoquen violència i discriminacions que afecten la vida de les persones.
És immensament perillós naturalitzar que les mateixes institucions que haurien de protegir la població són les responsables, de manera activa o passiva, de la perpetuació de les opressions i estereotips racistes que encara són ben presents.
En l'àmbit laboral, la Llei d'Estrangeria provoca que molta i molta gent no puguin accedir a un contracte de treball per no estar en situació administrativa regular. Això provoca que les seves condicions laborals i de vida siguin molt precàries.
Un cas alarmant és la situació que viuen les treballadores temporeres al camp on suporten jornades maratonianes per un sou irrisori i unes condiciones laborals que no podem naturalitzar com a societat. I any rere any les diferents administracions són alienes a aquesta situació que és una mostra del racisme institucional imperant al nostre país.
Així doncs, si fem la radiografia dels sectors més precaritzats veurem que són els més racialitzats i feminitzats, reflex clar que la interseccionalitat de les opressions és característica d'aquest sistema.
I això no és casualitat, ja que aquí tenim un altre sostre de vidre molt difícil de trencar amb les regles del joc actual. Hem d'exigir, fent ús del privilegi blanc qui el tinguem, a les diferents administracions la derogació d'aquesta llei injusta i racista.
Un altre exemple clar és el permís de treball per a joves estrangeres atorgat pel Govern espanyol com a mesura per pal·liar els efectes la crisi ocasionada per la COVID-19. Tot i que pot semblar una bona mesura no podem acceptar que la regularització d'aquestes persones es faci sota una lògica utilitarista.
No podem permetre que des de les institucions utilitzin les persones migrades com a mà d'obra barata i que quan ja no els semblen "útils", es desfacin d'elles!
El capitalisme i el patriarcat es mantenen gràcies a l'explotació i la precarització, i dins d'aquest sistema les persones migrants i racialitzades es veuen obligades a ocupar les feines més precaritzades i amb menys prestigi social.
Des de l'Avalot no ens conformem amb el permís temporal sinó que demanen que les persones puguin obtenir els permisos per poder treballar legalment i amb totes les garanties.
Els drets laborals, àmpliament defensats i reclamants, no poden ser només per una part de la població.
Durant aquesta crisi, s'ha evidenciat que són molts els sectors i moltes les treballadores que estan sostenint el sistema i les nostres vides. Però quines són condicions laborals de la classe treballadora?
Al llarg de dos mesos i mig d’Estat d’alarma, hem vist com quedava paralitzada l’activitat econòmica i social. Quan arribaven les 20h de la tarda tothom sortia a les finestres a aplaudir per agrair la seva feina essencial a totes aquelles sanitàries, caixeres de supermercats, reposadores, transportistes, personal de neteja o de cures.
Aquesta crisi sanitària ha posat sobre la taula els sectors considerats essencials i imprescindibles.
Però t'has aturat a pensar en quines condicions laborals treballem?
Però a la vegada som les més precàries:
Gran part d'aquestes feines anomenades essencials, estan representades per dones. Tot i que hi ha una gran part de tasques bàsiques, com la indústria farmacèutica o el transport, en les que primen els homes, la majoria dels serveis essencials són majoritàriament dones, però és en els drets laborals, on queda el descobert la falta de reconeixement social i la bretxa salarial dels serveis precaris que realitzem les dones.
La Covid 19, està deixant en evidència les mancances del sistema, la feblesa del sector públic per a garantir el benestar de les ciutadanes a conseqüència de diverses retallades durant anys i de reformes laborals que han precaritzat la protecció dels drets de les treballadores, deixant vulnerables a molts sectors que es veuen desprotegits davant aquesta situació.
Ara més que mai és hora de lluitar per aquelles treballadores que estan lluitant per nosaltres. La dignitat i el reconeixement estar molt bé, però necessitem mesures de protecció i millors condicions laborals!
Des de l'Avalot treballem a diari per defensar la dignitat laboral de totes les treballadores. Si necessites assessorament, pots posar-te en contacte amb nosaltres!
Des de l’inici de l’estat d’alarma, i degut a l’obligació de tancar molts llocs de treball, moltes treballadores es van trobar d’un dia per l’altre en situació ERTO, Expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació. El què semblava una mesura positiva, ja que permetia a les empreses tancar i a les treballadores cobrar, s’ha convertit en el malson de moltes treballadores, ja que no han cobrat de l’ERTO i porten des del mes de març sense cap ingrés, aquest fet està ofegant l’economia familiar de moltes persones.
Les xifres ens parlen de gairebé un milió de treballadores que no van cobrar l’ERTO el mes de maig, i per tant no cobren des del mes de març. Tot i que des del govern s’anuncia que s’està pagant a totes les persones en situació d’ERTO, trobem molts casos en què no s’ha cobrat la prestació.
Un dels factors importants en tot això, és la manca de personal al SEPE per la quantitat d’expedients que s’han de tramitar, el que provoca que la tasca s’enredereixi i en quedin de pendents, per tant les treballadores incloses en aquells expedients no tramitats no estran cobrant, també ens podem trobar que hi hagi hagut algun error en la tramitació.
I què podem fer si ens trobem en aquesta situació? El primer que hem de fer és saber si el nostre expedient ha sigut acceptat. Per comprovar-ho, podrem fer-ho des de la pàgina web de SEPE, en aquest enllaç, haurem d’emplenar les dades que ens demanin i, en cas que la nostra prestació s’hagi reconegut podrem veure la quantitat que haurem de cobrar. Si no ens apareix aquesta informació, és segurament, perquè la teva prestació no ha estat tramitada correctament, i ens podem trobar en diverses situacions.
Cap treballadora de l'empresa ha cobrat
La primera d’elles és que cap treballadora de la teva empresa hagi cobrat la prestació, en aquest cas, s’hauria de mirar si l’autoritat laboral ha acceptat l’ERTO amb les condicions que ha presentat l’empresa.
Algunes han cobrat i altres no
El segon cas el trobem quan algunes treballadores de l’empresa han cobrat però nosaltres no. En aquesta situació, és molt possible que, o bé nosaltres, o bé l’empresa, no hàgim facilitat correctament les dades, en aquest cas caldrà revisar les dades que hem donat a l’empresa i les que l’empresa a facilitat a l’autoritat competent.
L'import és incorrecte
Una tercera situació en què ens podem trobar, és el cas que hàgim cobrat un import incorrecte. Si ens trobem en aquesta situació, poden haver-hi diversos motius, un error en la base de cotització, una data d’inici de l’ERTO equivocada, entre d’altres. En aquest cas, hem de comprovar si les dades que ha passat l’empresa encaixen amb la nostra nòmina, i en cas que hi hagi algun error s’haurà de tornar a enviar.
Per tal de reclamar la prestació, en primer lloc, sempre cal que comprovem que les dades que s’han facilitat des de l’empresa són correcte.
De totes maneres, des de la UGT, es posa a disposició de totes les persones afectades un formulari per tal de realitzar la reclamació al SEPE.
Per fer-ho, només s’ha d’omplir un formulari que podreu trobar aquí, l’objectiu del sindicat és ajudar aquestes treballadores a cobrar al més aviat possible, per així evitar el creixement de la situació de crisi en què es troben moltes persones. En cas d’estar afectada per un impagament d’ERTO emplena el formulari!
