Segons l’Enquesta de Violències Masclistes a Catalunya (any 2016), el 54% de les dones que afirmen haver patit discriminació a la feina, asseguren que ho han evidenciat principalment en les oportunitats d’ascens i promoció professional.
Antigament era habitual que es justifiqués aquest tipus de discriminacions amb la falta de formació de les dones, però la realitat és que en l’actualitat, del total de les persones ocupades, el percentatge de dones amb titulacions universitàries és superior al dels homes.
Aquest concepte forma part de la segregació vertical que patim les dones, que fa referència a la distribució no equilibrada de dones i homes en els diferents nivells d’activitat laboral i categories professionals, en la que les primeres ocupem majoritàriament llocs de menors responsabilitat i remuneració.
A Catalunya, gran part de les categories professionals amb major responsabilitat estan ocupades per homes. Així en la categoria professional de Directores i Gerents les dones només representem el 35,4%, fet que contrasta amb el nombre de titulades universitàries, que és del 57,8%.
L’inici de l’edat reproductiva i les necessitats de conciliació, que segons els rols de gènere imposats socialment estan associats a les dones, fa que moltes dones estiguin parcialment ocupades en el mercat laboral remunerat o bé que en desapareguin durant els anys amb necessitats de conciliar.
Tenir família és una causa clara d’abandonament del mercat laboral entre les dones. Les taxes d’ocupació de dones i homes sense filles se situen en un 85,0% per a ells i un 72,1% per a elles. En canvi, quan tenen filles, la taxa augmenta fins al 89,2% entre els homes i baixa fins a un 68,6% en les dones. Per tant, tenir filles és un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles.
De fet, encara que les dones no abandonin completament el mercat laboral, hi dediquen menys hores que els homes per motius familiars, fet que ens fa estar menys presents al mercat de treball remunerat i dificulta les nostres opcions d’ascens i promoció professional.
Aquest any s’ha equiparat el permís per a la cura de menors i les dues membres de la parella podran accedir en igualtat de condicions i gaudir del mateix temps de permís. Però què passa quan el permís acaba?
L’excedència per a la cura d’infants és el dret de la treballadora de realitzar un període d’excedència per a encarregar-se de la cura d’una filla. Les dades ens indiquen que a Catalunya el 92,85% les van agafar les dones, i només el 7,15% els pares o progenitores diferents de la mare biològica.
Pel que fa a les excedències per cura de familiars, el 81,7% són demanades per dones mentre que el 18,3% ho van fer els homes.
D’altra banda, segons dades de l’EPA, un 22,5% de les dones enquestades va reduir el nombre d’hores treballades per a la cura de filles. Entre els homes, la xifra va ser d’un escàs 3,3%.
Mentre no es fomenti la corresponsabilitat en les tasques familiars i es produeixi un canvi de cultura empresarial, les dones igualment seguirem sent les principals sol·licitants i beneficiàries de la resta d’ajudes de les polítiques de conciliació.
Aquestes dinàmiques no són més que entrebancs per tal que les dones puguem ascendir professionalment, ja que influeix negativament en el nostre lloc de treball.
