Ferran, 31 anys. Barcelona.
Sóc funcionari interí de l'Ajuntament de Barcelona. Des de l'inici d’aquesta situació la meva feina ha canviat dràsticament. El divendres anterior a la declaració de l'Estat d'alarma vaig anar a treballar presencialment a una oficina mig buida i durant el cap de setmana ens van informar que procedíem a teletreballar. A l'Administració Pública, en tractar amb dades sensibles, el treball a distància suposa moltes complicacions així que majoritàriament s'ha optat per fer formació.
Durant el meu dia a dia, intento mantenir una rutina estable, tot i que em llevo més tard, ja que no m'haig de desplaçar, mantinc l'horari que feia abans. Un cop finalitzada la jornada, miro series, llegeixo i intento fer una mica d'exercici, com classes de ball amb la meva parella. Tot i això, el ritme de vida ha baixat molt i el cos ho nota, sobretot a l'hora d'anar a dormir.
En general, l'administració pública és considerada un servei essencial, però al no ser "primera línia" no crec que la percepció que té la gent de la meva feina hagi variat gaire, inclosa la meva. La sensació és que la feina que realitzem pot esperar unes setmanes però que quan tornem a la normalitat veurem els problemes causats pel fet que no s'hagi pogut realitzar o s'hagi fet en unes condicions que no són les habituals o òptimes. El que és essencial en aquests moments és que tothom que pugui es quedi a casa i sortir només quan sigui estrictament necessari.
El meu departament no estava preparat ni logísticament ni organitzativament per al teletreball, així que la meva experiència en aquest sentit ha estat un trasbals. S'estan fent molts esforços perquè vagi endavant i espero que, passada aquesta situació, tota aquesta feina acabi sent aprenentatges i millores que s'apliquin en un futur.
En relació a la situació d’estat d’alarma, no he trobat a faltar que s’apliqui cap mesura específicament, possiblement discutiria els temps o la lògica en la seva aplicació, en alguns casos contradictòria. No sóc de l’opinió que aquesta crisi ens porti grans aprenentatges ni canvis en el sistema, crec que si es produeixen aquests canvis serà perquè la situació ens hi obligarà però que en la mesura del possible tornarem a fer la vida que portàvem abans.
