Les mesures de conciliació tenen per objectiu buscar un equilibri entre la vida laboral, familiar i personal, de manera que la persona pugui desenvolupar-se plenament en tots dos àmbits.
Però davant de les mesures de conciliació ens podem trobar en les dues cares d’una mateixa moneda: aquelles treballadores amb filles i aquelles treballadores que no tenim filles.
El debat sobre la conciliació personal es torna inexistent quan parlem de persones sense filles ni familiars dependents a càrrec.
A la majoria d'empreses quan es reparteixen les vacances, els horaris i les tasques, les treballadores sense filles acostumem a ser les que ens hem d'adaptar i oferir flexibilitat i disponibilitat total.
Però què passa amb el nostre dret a conciliar? Les treballadores sense filles també volem passar temps amb les nostres famílies, les nostres amistats i amb nosaltres mateixes!
Lamentablement, per cultura empresarial, les treballadores sense filles hem d’assumir les responsabilitats i/o tasques de les treballadores amb filles.
Sembla que s’ha oblidat la lliure elecció de no tenir filles i de gaudir d’una mateixa i que el temps personal ha de tenir la mateixa vàlua independentment de les circumstàncies.
Les empreses el que valoren és el presentisme. És a dir, es premia que s'aboquin més hores en el seu lloc de treball. D'aquesta manera les empreses anul·len de manera indirecta la lliure disposició del temps sobre les treballadores.
Les mesures de conciliació són del tot insuficients, donat que és molt difícil conciliar la vida laboral amb la personal.
Lluny de voler que es redueixin els drets de ningú, el que volem les persones sense filles és que es respectin els drets de conciliació de les treballadores amb persones a càrrec i que s'ampliï el dret per a tota la resta.
Cal que reclamem la creació de polítiques laborals que tractin a totes les treballadores per igual, sense importar l'estat parental o familiar. D'aquesta manera totes les treballadores ens beneficiarem.
