Elena, 32 anys, Granollers.
Sóc professora de secundària (funcionària) i estic especialitzada en Geografia i Història.
A causa de l'Estat d'Alarma, estic teletreballant. L'impacte en la meva realitat ha sigut bastant notable, tenint en compte que tinc una feina que només es pot exercir pròpiament de forma presencial. En un cap de setmana vaig haver de posar-me al dia en tots els programes que avui m'estan permetent exercir la meva feina.
Crec que, la mesura del possible, sí que és essencial que les professores seguim atenent en aquesta època a les alumnes que tenen mitjans i una situació personal que els permeti continuar amb el seu aprenentatge. A més, és molt important el suport moral que molts estem oferint a l'alumnat. Respecta els comentaris de la societat en general, també estic percebent certa polèmica, entre els que consideren que el professorat no estem treballant i els que, en canvi, ens acusen d'estar enviant massa deures. Som les professores de Schrödinger. Haig de dir que l'actitud d'alguns de les meves companyes està donant certa veracitat a aquestes denúncies.
Crec que aquesta crisi pot fer que el poble prengui consciència de la necessitat d'algunes mesures, com la Renta Mínima Vital, que afortunadament es va posar en marxa. Altres aspectes que hauríem de començar a considerar són l'accés a una connexió d'internet bàsica per a tothom, proveir de dispositius electrònics als alumnes que no puguin permetre-s'ho, i adaptar l'escola als temps actuals.
Maria, 33 anys, Barcelona.
Sóc professora des de fa molts anys i actualment imparteixo classes a la universitat.
Donada la situació, les classes han passat a fer-se on-line ja que els centres universitaris estan tancats. He hagut d'adaptar-me a aquesta nova forma d'impartir classes i fer cursos intensius on-line per aprendre a utilitzar vàries plataformes per poder impartir les classes. Això suposa més feina de preparació de l'habitual, així com una reducció substancial d'assistència a les classes per part de l'alumnat.
Tot hi haver d'invertit més hores a la meva feina, no considero que s'hagin vulnerat els meus drets laborals ni la meva economia s'ha vist afectada per ara.
Considero l'educació com un servei essencial per a la societat i la situació actual ha posat en evidència la falta de preparació, organització i coordinació davant aquesta crisi. Al principi no vam rebre ni suport ni instruccions clares per part de la direcció, ni teníem les eines per a poder impartir classes on-line, fins i tot, em vaig veure obligada a pagar jo mateixa una de les plataformes necessàries per a fer la classe.
La situació deixa clar que s'ha d'invertir més diners en sanitat pública i en educació, que durant els últims 10 anys s'han anat retallant.
Aina, 23 anys, Reus.
Sóc professora de homeschooling, però amb contracte de personal de la llar.
De moment, estic fent les classes on-line, tot i que em sembla que m'acomiadaran perquè volen que vagi a fer les classes físicament a casa, com feia abans de l'estat d'alarma i no hi estic disposada.
Pel que fa a l'economia, encara que en principi no m'hauria d'haver afectat, encara estic esperant que em paguin el mes de març, ja que segons l'ocupadora no pot anar al banc per l'estat actual. Així doncs, considero que s'estan vulnerant els meus drets com a persona treballadora.
Considero que la meva és una feina essencial, tot i que no ha de ser físicament, es pot fer d'igual manera amb classes on-line com porto fent des que aquesta situació va començar. Crec però que, des de fora, de sobte ja no se'm considera primordial.
Penso també que els sindicats tenen molta importància. Sempre l'han tingut, però en aquests casos es denota més el seu paper.
