Marina, 26 anys, Terrassa.
Sóc Fisioterapeuta, he treballat durant 5 anys en l'àmbit assistencial a la Mútua de Terrassa i actualment treballo en una Ortopèdia. Ara mateix estic fent teletreball, realitzant gestions i comandes per via telefònica i per internet.
Aquesta nova situació d'estat d'alarma, al principi em resultava una situació estranya a nivell personal. Adaptar-me, ha estat una mica impactant. Gràcies a les xarxes socials, he pogut mantenir el contacte.
En l'àmbit laboral, com treballem directament amb les persones, la falta de recursos de protecció i material per al personal, ha estat vergonyosa. Respecte a la meva feina actual, la pitjor mancança per mi ha estat la falta d'informació, la sensació de no saber quins protocols d'actuació seguir, tot i que entenc que és una situació en la qual no ens hem trobat mai.
Com a fisioterapeuta, considero que la meva feina és essencial i que és hora que es reconegui la nostra feina, en tots els nivells, però sobretot en l'àmbit hospitalari, ja que a causa de la situació amb la qual ens enfrontem, la fisioteràpia respiratòria i els protocols de mobilització precoç són molt necessaris. Respecte a la feina d'ortopèdia, considero essencial mantenir un mínim de serveis, ja que sempre surten urgències i moltes vegades en depèn la qualitat de vida de la persona. Tot i que penso que la percepció social que es té de la nostra professió està canviant des de fa uns anys, considero que aquesta situació ens està donant un nou escenari on podem participar i donar més visibilitat al nostre sector.
En l'àmbit governamental crec que va haver-hi falta de previsió, de recursos dedicats a ajudar als sectors que estan en primera línia. També les opcions d'ERTO no sé si són les més adequades en alguns casos.
La situació actual ha demostrat que no es pot jugar amb la sanitat pública, que no poden fer retallades de personal ni de recursos perquè en el moment menys esperat t'esclata a la cara i llavors ja és massa tard. S'ha vist que els sectors professionals més infravalorats han sigut els que s'han mantingut en la línia de foc per poder mantenir les nostres necessitats bàsiques.
Per tant, penso que s'ha d'aprofitar això per aconseguir millores en l'àmbit de drets laborals i salarials. Ara estem en una situació on la feina sindical es fa molt més visible, i reconec que fan una molt bona feina com a punt d'informació i/o assessorament, per exemple.
