La transsexualitat actualment és una realitat molt poc abordada i en moltes ocasions es tracta de manera errònia i es confon amb altres termes com el travestisme, l’homosexualitat o el transformisme. Hem d’aclarir primerament diferents termes:
Trans: quan el sexe biològic no coincideix amb la identitat de gènere amb la que t’identifiques i pertanys.
Cisgenere: El sexe biològic i la identitat de gènere coincideixen.
Noia trans: El sexe biològic (genitals masculins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es femení.
Noi trans: El sexe biològic (genitals femenins) no coincideix amb la seva identitat de gènere que es el masculí. .
El nostre sexe biològic es defineix per la genitalitat amb la qual naixem i la nostra identitat de gènere és un procés de construcció per tal de definir-nos com el que nosaltres ens identifiquem, que pot ser: gènere masculí, femení, ambdós gèneres a la mateixa vegada, cap gènere o fluïm entre un i altre.
Aquest escrit vol ser un punt de partida per a la transformació de la situació que viuen molt joves i el volem dirigir a tota la comunitat que envolta el col·lectiu trans però especialment al jovent, a les famílies d'aquests, als seus amics i a les empreses que els contractaran; hem d'abordar el tema sense por i en la mesura del possible, hem de donar solucions i hem de visibilitzar-los.
L'Avalot va quedar aquesta setmana amb Jack, un noi trans de 21 anys i treballador a la SEAT que ha volgut explicar-nos la seva experiència. Des de molt petit la seva mare ja va notar que Jack plantejava una sèrie d'actituds que no corresponien amb el seu sexe biològic i no va fer falta ni esmentar-lo, va sortir sol i va caure per al seu propi pes; va ser la seva manera qui va plantejar el tema. El Jack va ser plenament conscient de la seva veritable identitat de gènere als 19 anys i el més difícil de l'acceptació va ser amb ell mateix i no amb els altres.
L'adolescència és una etapa molt dura i complicada per a qualsevol jove, ja que comencen molts canvis, tan psíquics, físics i hormonals. Aquests canvis desorienten a tots els adolescents i en el seu cas, a part de tots aquests canvis i el fet de ser un jove trans la seva transició de nen a adolescent va ser molt dura, va sofrir amenaces, insults, cops, etc. el que avui anomenem bullying. Això però no va ser un impediment per en Jack per tirar endavant amb la seva vida i voler començar un canvi, per sentir-se plenament com el era i com es volia veure. Per això el suport de la seva mare ha estat imprescindible i essencial, ja que ha estat ella el seu suport incondicional en tot moment del seu procés.
Com a jove, a part de les problemàtiques que ens afecten directament al jovent com la falta de treball, precarietat laboral, estudis, etc., en Jack es va trobar amb altres problemes molt importants, com ara el canvi del seu carnet d'identitat, pel qual havia d'esperar legalment 2 anys per temes burocràtics, o també problemàtiques laboral com veure que en plena transició no li van tornar a trucar del seu antic treball.
Quan li vam preguntar quina és la millor manera de visibilitzar al col·lectiu trans es va quedar parat un moment, va dubtar i ens va explicar que la seva manera és parlar-ne, fer-ho públic, que la gent ho vegi a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i que no s'amagui.
També li vam preguntar com ajudaria a altres joves que es trobin desorientats en aquest tema, què els hi diria ell. Ens va esmentar que si realment és el que volen, que ho facin amb el 100% de convenciment i que donin el pas de començar el canvi si és el que desitgen. Ens diu que a ell li va ajudar especialment el servei Trànsit, i que anima tothom que ho necessiti a anar sense por i explicar la seva situació.
Des d'Avalot volem fer una crida per la diversitat, perquè els diferents matisos en aquesta vida són els que ens enriquiran. Tenir por a allò que és diferent de nosaltres no ens excusa per maltractar-ho, ocultar-ho o no donar-lo per bo, hem d'ampliar la nostra ment i acceptar totes les maneres de viure. Som lliures de decidir què volem fer amb les nostres vides, amb el nostre cos, la nostra ment i el nostre cor, i no hem d'imposar mai la nostra manera de viure només per desconeixement d’una altra. Per això hem de començar a canviar el nostre sistema educatiu i les nostres lleis, al igual que també és necessari fer un canvi en nosaltres mateixes i començar a ser conscients d'actituds trànsfobes que totes tenim. És necessari que es reconeguin totes les formes de vida!
Fins fa molt poc l'Organització Mundial de la Salut considerava que la transsexualitat era una malaltia, un trastorn i en la seva nova definició que substituirà a l'antiga de 1990 es definirà com a "incongruència de gènere".
El jovent ha de créixer lliure per definir-se en la seva sexualitat i la seva identitat de gènere, i és molt important fer-ho sense patir cap tipus de discriminació. Ja n’hi ha prou de prejudicis!
