Un dels factors de força influència en la bretxa salarial entre col·lectius és l’edat. En la taula següent podem veure com la mitjana dels salaris bruts anuals de les joves assalariades de fins a 25 anys no arriba als 11.000 euros, el que suposa que les joves catalanes no ens podem considerar ni mileuristes. Tot i que per al 2019 aquesta xifra probablement haurà crescut lleugerament, la situació no deixa de demostrar la precarietat en què aquest col·lectiu viu.
Salari brut anual. Catalunya 2016 |
|||
Edat |
Homes |
Dones |
Mitjana |
<25 anys |
11.880,16 |
9.587,48 (*) |
10.809,83 |
25-34 anys |
20.899,28 |
18.013,37 |
19.522,21 |
35-44 anys |
27.675,98 |
22.600,09 |
25.255,98 |
45-54 anys |
30.958,13 |
22.210,96 |
26.701,36 |
>54 anys |
31.856,89 |
21.898,34 |
26.933,50 |
Salari brut anual mitjà |
27.572,76 |
21.110,34 |
24.454,64 |
(*) Estimació amb alta variabilitat. Font: Idescat amb dades base de l'INE. Enquesta anual d'estructura salarial. https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&t=201600 |
A més a més, trobem que en tots els rangs d’edat hi ha diferències salarials entre el gènere femení i masculí. Concretament, per al grup d’edat de 25-34 anys la diferència salarial entre el gènere femení i el masculí és d’aproximadament 2900 euros bruts anuals, que suposa una diferència de 240 euros mensuals. Però si ens fixem en els grups d’edat superiors, veiem que la mitjana salarial entre homes i dones varia fins a arribar a una diferència de quasi 10.000 euros anuals, que representa 830 euros mensuals menys per les dones.
Tot i que les dades actuals probablement serien lleugerament més elevades, la diferència que trobem entre la mitjana del salari brut anual de les dones respecte a la dels homes no varia, a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la bretxa salarial de gènere.
La precarietat del mercat laboral d’avui en dia és un fenomen que s’està normalitzant. Tant n’és així, que les males condicions laborals associades al col·lectiu de les joves s’estan començant a assimilar com a característiques pròpies del mercat de treball i, per tant, no només condicionen a les joves en la seva condició de jovent, sinó que s’estan començant a perllongar al llarg de la vida d’aquestes generacions. Això deixa una forta marca entre la trajectòria vital d’aquestes en comparació a les generacions de les últimes dècades.
Així, tot i tenir les generacions més formades, podem veure com s’està produint un estancament salarial, que, encara que aquest va lligat també a la classe social, serà una característica pròpia del jovent actual.
Com a afegit a aquesta situació, trobem que el lloguer mitjà a Barcelona per al 2018 es troba en 929 euros1, fet que ajuda a entendre perquè cada vegada més els models de convivència es basen en llars no nuclears o pisos compartits (sobretot entre les joves, però que cada vegada engloba edats més elevades), o perquè està creixent el moviment migratori de les joves de la ciutat cap a pobles dels voltants. També ajuda a entendre perquè hi ha tant de moviment migratori de joves cap a altres països en la recerca de la millora de condicions salarials.
En aquest sentit, manquen polítiques públiques dedicades a la millora de la situació laboral de les joves i el seu futur. És important centrar recursos en polítiques de joventut per afrontar els entrebancs contra els quals lluita el nostre col·lectiu.