Carme, tinc 26 anys,  Reus. 

Estic treballant d'integradora social a un projecte de l'Ajuntament, per donar suport i assessorament a les comunitats de veïnals. Vaig porta a porta detectant problemàtiques entre veïns i veïnes i faig la mediació dels conflictes que puguin sorgir.

Des que ha començat l'Estat d'alarma, les meves tasques no són les mateixes, he hagut de canviar el mètode de treball, fent teletreball, buscar futures propostes d'intervenció i fer recerca d'informació. En un principi em va resultar difícil, no m'ubicava, però ara ja m'hi he acostumat. Podríem resumir la meva situació laboral en la mateixa i, per això, la meva situació econòmica tampoc s'ha vist afectada.

Personalment, crec que en el meu sector hi ha mancances organitzatives i tecnològiques per falta de recursos, que ha impedit la comunicació amb les comunitats i el seguiment d'aquestes, obligant-me a fer un canvi de tasques i no una adequació a la situació. També és veritat que no considero que sigui un servei essencial i, per tant, es pot deixar la feina per més endavant.
Si parlem de la situació en general, crec que ha faltat informació i que hem d'aprofitar aquesta crisi per valorar el dia a dia en el que vivim, per cuidar-lo i recolzar-nos i viure en un bé comú per la societat. En aquest bé comú, crec que participen en gran mesura els sindicats que miren perquè a totes les persones treballadores se'ns respectin els nostres drets.

Vicenç, 24 anys, Santa Coloma de Cervelló

Sóc electricista de formació i des de fa un parell d'anys treballo a una empresa petita reparant aparells elèctrics. Quan tota aquesta crisi va començar, no pensava que podria afectar a la societat i als i les treballadores com ho ha fet fins al moment, he vist com, al meu voltant, gent que conec, ha hagut de deixar de treballar a causa dels ERTOs i altres mesures de regulació de l'ocupació i ara estan preocupades per si l'empresa tanca o per si seran ells els que acabaran pagant aquesta crisi.

En el meu cas, em considero una persona bastant afortunada perquè no he perdut la feina, encara que m'han canviat l'horari (ara faig jornada continua) i m'han reduït una hora al dia, cosa que no considero negativa perquè em permet tenir més temps per a mi. Tot i això, això no treu que jo també estigui preocupat per la meva feina, per por a perdre-la principalment, però almenys, de moment, la meva economia personal no s'ha vist molt afectada per aquesta crisi, fins i tot, estalvio més.

Cada dia, quan sento a la gent aplaudir en els seus balcons, penso en com tot està connectat. Jo no em considero un treballador essencial, tampoc crec que la percepció social sobre els electricistes hagi canviat degut a la crisi, però sí que ara valoro més el que faig, per una banda, per por a perdre la meva feina, però sobretot, perquè de la meva feina depenen altres feines essencials i això em fa pensar que, indirectament, jo també sóc essencial.

Pel que fa a la societat, crec que tot és millorable, la veritat, en quan al meu sector crec que s'ha vist com una inversió en tecnologia ens podria facilitar la feina substancialment, permetent-nos treballar menys i també des de casa. També crec, encara que no penso que això canviarà a millor, que el sistema on vivim ha caducat, el liberalisme salvatge comença a fer pudor de ranci i hem de pensar en maneres per viure millor (tant les persones treballadores com petits grups empresarials com grans empreses, que ja viuen molt millor que molt bé). Tinc dubtes sobre el que vindrà després, perquè vindran alguns canvis, que més aviat crec que no milloraran la situació que tenim ara mateix la majoria de la població.

Albert, 26 anys, Hospitalet de Llobregat.

Treballo de cambrer a l'Aeroport de Barcelona. Des del març passat m'he vist afectat per un ERTO del 100% que m'ha tocat a tots els nivells, ja que m'he quedat sense feina.

Tot i que no considero que la meva feina sigui essencial i crec que no ha canviat la percepció social envers la meva feina crec que sí que ha canviat la meva visió respecte a altres feines.

Amb relació a les mesures i respostes davant la crisi de la Covid-19 que s'han pres en el meu sector crec que la resposta ha arribat tard, ja que en treballar a l'aeroport es va seguint treballant fins tard i això suposa un focus de contagis. 

Tanmateix, a escala governamental, he trobat a faltar que els mesures haguessin començat abans del confinament, és a dir, que s'hagués fet més previsió al respecte.

Aquesta crisi pot suposar un canvi en el sentit que siguem més responsables amb el què votem i quines persones escollim com a representants i, sobretot, ser persones més crítiques.

Sílvia, 27 anys, Barcelona. 

Sóc metgessa resident a un hospital públic. 

Aquesta situació ha canviat molt la meva feina. Els serveis de l’hospital s’han reorganitzat i ara pràcticament tothom estem centrades en la Covid. Això implica una modificació tant en les meves tasques com en els meus torns de treball, passant a fer jornades més llargues amb descansos intersetmanals.

En la meva economia no ha impactat, ja que segueixo cobrant el mateix, però si en la meva realitat, ja que en estar tan exposada al virus no em puc relacionar amb ningú en directe. He començat a viure sola i només em relaciono amb les persones que estan a l’hospital, la resta, és tot telemàtic.  

Pel que fa als meus drets com a treballadora, hi ha hagut de tot. Des de la manca de material de protecció homologat a un intent d’allargar-nos la residència perquè seguíssim treballant a l’hospital sense pagar-nos el que ens correspon, que finalment, no passarà. Fins i tot, ens hem hagut de sentir que els nostres drets com a persones havien de quedar en un segon pla, darrera dels deures laborals, sense tenir en compte que ja ho estem fent, en el terreny personal canviant tota dinàmica familiar i en el laboral, realitzant una gran quantitat d’hores extres, que no seran remunerades, i que assumim per la gravetat del moment. Crec que ja ho estem donant tot i que no fa falta que se’ns deshumanitzi.

Sí, la meva feina és un servei essencial. En aquests moments, he vist com a nivell social hi ha moltes mostres de suport i reconeixement, que són d’agrair. 

Esperem que això quedi en una millora de les condicions de treball i de l’ús que en fem dels serveis sanitaris. 

Saray, 30, Mollet del Vallès. 

Sóc tècnica de màrqueting i, degut a aquesta situació la meva empresa ha aplicat un ERTO. 

Entenc que és una situació excepcional, per tant, seguint les mesures de contenció amb el confinament, m’ho prenc com una oportunitat per autoformar-me. He patit una seria reducció dels ingressos mensuals, per tant, intentem reduir les despeses per adaptar-nos. 

A nivell governamental trobo manca d’organització estatal en totes les branques del sistema, sobretot en els sanitaris i econòmics. 

Hem de reparar la manca d’inversió en la sanitat, l’educació i la indústria. Aprofitem ara que som més sensibles per reactivar tots els sectors i negocis locals i desenvolupar un sentit de pertinença més fort entre totes.

Glòria, Barcelona.

Sóc assessora jurídica del Centre d'Atenció i Informació a la Dona municipal.

Actualment, treballem per torns al Centre de forma presencial, els altres dies treballo des de casa. Sols es treballen les urgències de violència de gènere, l'altres temes estan bastant aturats.

S'han fet evidents, en un principi, mancances organitzatives i logístiques. El tema tecnològic no ha sigut cap mancança degut a l'equip informàtic que tinc a casa. Els primers dies vaig patir risc laboral, ja que no disposàvem de mascaretes.

Considero que manquen testos per detectar la malaltia, ja que tothom que ha d'anar a treballar hauria de saber si està infectada o no. Així com que hem de tornar a una economia més local i de proximitat, que tingui més en compte el medi ambient.

Ferran, 31 anys. Barcelona.

Sóc funcionari interí de l'Ajuntament de Barcelona. Des de l'inici d’aquesta situació  la meva feina ha canviat dràsticament. El divendres anterior a la declaració de l'Estat d'alarma vaig anar a treballar presencialment a una oficina mig buida i durant el cap de setmana ens van informar que procedíem a teletreballar. A l'Administració Pública, en tractar amb dades sensibles, el treball a distància suposa moltes complicacions així que majoritàriament s'ha optat per fer formació.

Durant el meu dia a dia, intento mantenir una rutina estable, tot i que em llevo més tard, ja que no m'haig de desplaçar, mantinc l'horari que feia abans. Un cop finalitzada la jornada, miro series, llegeixo i intento fer una mica d'exercici, com classes de ball amb la meva parella. Tot i això, el ritme de vida ha baixat molt i el cos ho nota, sobretot a l'hora d'anar a dormir.

En general, l'administració pública és considerada un servei essencial, però al no ser "primera línia" no crec que la percepció que té la gent de la meva feina hagi variat gaire, inclosa la meva. La sensació és que la feina que realitzem pot esperar unes setmanes però que quan tornem a la normalitat veurem els problemes causats pel fet que no s'hagi pogut realitzar o s'hagi fet en unes condicions que no són les habituals o òptimes. El que és essencial en aquests moments és que tothom que pugui es quedi a casa i sortir només quan sigui estrictament necessari.

El meu departament no estava preparat ni logísticament ni organitzativament per al teletreball, així que la meva experiència en aquest sentit ha estat un trasbals. S'estan fent molts esforços perquè vagi endavant i espero que, passada aquesta situació, tota aquesta feina acabi sent aprenentatges i millores que s'apliquin en un futur.

En relació a la situació d’estat d’alarma, no he trobat a faltar que s’apliqui cap mesura específicament, possiblement discutiria els temps o la lògica en la seva aplicació, en alguns casos contradictòria. No sóc de l’opinió que aquesta crisi ens porti grans aprenentatges ni canvis en el sistema, crec que si es produeixen aquests canvis serà perquè la situació ens hi obligarà però que en la mesura del possible tornarem a fer la vida que portàvem abans.

Júlia. 30 anys, Barcelona.

Sóc publicista i els últims anys he exercit com a Account i Project manager en una agència de publicitat. Actualment estic a l’atur, així que la meva situació laboral no ha canviat, però si que ha impactat en el sentit que em trobava en la fase final d’un procés de selecció, que ha quedat bloquejat i no sé quan es reprendrà ni si ho farà.

El que trobo més a faltar a nivell governamental són mesures que protegeixin els i les treballadores autònomes, que cada vegada son més nombroses en el sector de la comunicació i el disseny. 

Crec que aquesta crisi pot contribuir directament a la digitalització de molts negocis, quelcom que moltes empreses portaven postergant durant molt de temps, i al teletreball com a opció real. 

Aquests canvis poden tenir també un efecte important en l’entorn i en el canvi climàtic. A nivell de valors socials crec que també pot tenir un gran impacte. En primer lloc, perquè ens hem adonat de la nostra vulnerabilitat i de la del sistema, fet que ens pot ajudar a ser més empàtics amb els més desfavorits i a considerar nous tipus d’associació i relació com l’acció cooperativa. Perquè ha estat un toc d’atenció per a valorar els rols que són realment importants en una societat; per exemple, el sector primari, sanitat, educació, cultura, etc. i considero que ens hauria d’incentivar a mobilitzar-nos per a defensar el seu reconeixement i consideració. Per últim, ens hauria de mobilitzar per a exigir competència i transparència als nostres governs, no només en els moments de crisi sinó sempre, per tant, implicació ciutadana en la política.

Mar, 26 anys, Barcelona.

Treballo en una consultoria urbana des de fa 7 mesos.

Encara que en un primer moment a la meva empresa es va pensar en fer un ERTO per la caiguda de la demanda dels projectes, ens han informat que, per ara, aquest recurs està fora de la taula. M'ha sorprès molt positivament el procés de diàleg, transparència i comunicació respecte a la gestió de la crisi per part de la meva empresa (unes 25 persones treballadores).

Fins al moment, la meva feina, quant a continguts i càrrega horària ha canviat poc. El més destacable és el canvi integral a teletreball i major participació de l'àrea de consultoria en tasques que normalment realitza el departament comercial. El teletreball té un impacte clar en la meva rutina, ja que elimina els temps de desplaçament. La meva economia no ha patit canvis, ja que segueixo treballant a temps complet i, per tant, mantinc el salari habitual.

La meva feina està lluny de ser un servei essencial, en el sentit estricte de la paraula. Crec que, tant jo mateix, com la resta de persones que coneixen aquesta professió, sempre ho han entès així. Si bé, crec que és un servei que podria ser de molta utilitat a les ciutats per a dissenyar la seva estratègia post-Covid i incorporar els aprenentatges adquirits en aquest període.

Crec que aquesta crisi està demostrant la factibilitat de la feina en remot per una part molt important de les empreses i el manteniment de la seva productivitat, el qual demostra el sentit d'autoresponsabilitat existent en les persones treballadores, que tant es qüestiona. S'hauria de lluitar per mantenir la possibilitat de teletreballar en aquelles persones amb qui repercuteixi augmentant la qualitat de vida. El context està portant també a una major conscienciació de la inseguretat laboral, de la falta d'informació respecte als nostres drets com a persones treballadores i, en definitiva, de la nostra vulnerabilitat professional i, en última instància, en el personal. Em sembla, per tant, un moment molt propici per evidenciar el paper fonamental que juguen els sindicats i augmentar l'afiliació. Jo fa temps que vull afiliar-me i altres companys i companyes estem "pressionant" perquè totes les persones treballadores estiguem sindicades.