Marta, 27 anys, Mollet del Vallès.

La meva professió és citogenètica (biòloga en l'àmbit de la genètica), treballem amb mostres prenatals, postnatals i de moll de l’os (oncologia). Actualment, s'ha vist afectada per la disminució del nombre de mostres que ens arriben.  Continuem treballant de manera presencial (la nostra feina no la podem fer des de casa), però en grups reduïts de persones treballadores en dies alterns, així que no faig tota la meva jornada laboral setmanal. Encara no se’ns ha comunicat les conseqüències que tindran aquestes hores no treballades.  Penso que, al principi de la crisi, a la meva empresa no van prendre les mesures adequades amb temps i, a més, ens hauria agradat tenir una mica més d'informació per part de l'empresa.  

Considero que la meva feina ha d'estar dins dels serveis essencials. És veritat que no totes les proves que realitzem són essencials ara mateix, hi ha altres prioritats sanitàries, però la gent que està embarassada o passant per un procés oncològic ha de continuar rebent la mateixa assistència.

Crec que faria falta per part del govern més restriccions de mobilitat, més protecció pel que fa a mascaretes i guants, i un augment de l'atenció sanitària, sobretot a l'hora de poder fer-li el test del COVID19 a tothom, per poder donar unes dades més fiables. S'està fent visible la importància dels serveis sanitaris i, per tant, aquesta crisi ha de servir perquè en l'àmbit governamental es faci una aposta més ferma amb el sistema sanitari i amb la investigació científica.

Crec que s'està valorant una mica més el treball de laboratori que fem les biòlogues i analistes. Per exemple, la prova que detecta la presència de COVID19 a l'organisme no la pot fer un metge, s'ha de fer en un laboratori i gràcies a l'estudi que es faci, es podrà donar un diagnòstic.

En referència als sindicats, malauradament a l'empresa on treballo no existeix la presència d'un sindicat que respongui a les persones treballadores. Crec que és molt important que dins d'una empresa existeixi aquest servei perquè les treballadores puguin resoldre els seus dubtes amb algú altre que no sigui la persona de recursos humans, i que hi hagi un grup de persones que lluitin pel compliment de les normes.

Clàudia, 22 anys, Llinars del Vallès.

Sóc periodista i educomunicadora. Treballo en una associació sense ànim de lucre, on dinamitzo una optativa de ràdio i tallers radiofònics arreu de Catalunya.

A causa de l'estat d'alarma, estem portant a terme el teletreball i hem hagut de replantejar l'assignatura, l'hem convertit en un programa radiofònic real. Pel que fa als tallers, molts d'ells els hem posposat fins a l'any vinent.

Socialment, penso que el dia que haguem de tornar a trepitjar carrer, s'hauria de repensar en mantenir (si es pot) alguns dies de treball des de casa. Tinc en compte l'impacte mediambiental, i vull creure que les emissions de CO2 poden reduir-se amb propostes d'aquest tipus, doncs el retorn al lloc de treball serà un factor important en l'impacte.

Estem veient iniciatives i propostes que neixen de la bona voluntat de les persones, així com les xarxes de suport mutu. És genial adonar-te que, si no fos pel veïnat, hi hauria molta gent passant-ho més malament de com poden estar passant-ho ara. Ajuntaments arriben a molts llocs, però sobretot veiem com és la comunitat la que està fent front a aquesta crisi amb remeis tan bons com solidaris. Penso que, tot plegat, ens pot ajudar a pensar en un sistema basat en la comunitat, que prioritzi els serveis i necessitats bàsiques de la gent.

Elena, 32 anys, Granollers.

Sóc professora de secundària (funcionària) i estic especialitzada en Geografia i Història.

A causa de l'Estat d'Alarma, estic teletreballant. L'impacte en la meva realitat ha sigut bastant notable, tenint en compte que tinc una feina que només es pot exercir pròpiament de forma presencial. En un cap de setmana vaig haver de posar-me al dia en tots els programes que avui m'estan permetent exercir la meva feina.

Crec que, la mesura del possible, sí que és essencial que les professores seguim atenent en aquesta època a les alumnes que tenen mitjans i una situació personal que els permeti continuar amb el seu aprenentatge. A més, és molt important el suport moral que molts estem oferint a l'alumnat. Respecta els comentaris de la societat en general, també estic percebent certa polèmica, entre els que consideren que el professorat no estem treballant i els que, en canvi, ens acusen d'estar enviant massa deures. Som les professores de Schrödinger. Haig de dir que l'actitud d'alguns de les meves companyes està donant certa veracitat a aquestes denúncies.

Crec que aquesta crisi pot fer que el poble prengui consciència de la necessitat d'algunes mesures, com la Renta Mínima Vital, que afortunadament es va posar en marxa. Altres aspectes que hauríem de començar a considerar són l'accés a una connexió d'internet bàsica per a tothom, proveir de dispositius electrònics als alumnes que no puguin permetre-s'ho, i adaptar l'escola als temps actuals.

Maria, 33 anys, Barcelona.

Sóc professora des de fa molts anys i actualment imparteixo classes a la universitat.

Donada la situació, les classes han passat a fer-se on-line ja que els centres universitaris estan tancats. He hagut d'adaptar-me a aquesta nova forma d'impartir classes i fer cursos intensius on-line per aprendre a utilitzar vàries plataformes per poder impartir les classes. Això suposa més feina de preparació de l'habitual, així com una reducció substancial d'assistència a les classes per part de l'alumnat.

Tot hi haver d'invertit més hores a la meva feina, no considero que s'hagin vulnerat els meus drets laborals ni la meva economia s'ha vist afectada per ara.

Considero l'educació com un servei essencial per a la societat i la situació actual ha posat en evidència la falta de preparació, organització i coordinació davant aquesta crisi. Al principi no vam rebre ni suport ni instruccions clares per part de la direcció, ni teníem les eines per a poder impartir classes on-line, fins i tot, em vaig veure obligada a pagar jo mateixa una de les plataformes necessàries per a fer la classe.

La situació deixa clar que s'ha d'invertir més diners en sanitat pública i en educació, que durant els últims 10 anys s'han anat retallant.

Aina, 23 anys, Reus. 

Sóc professora de homeschooling, però amb contracte de personal de la llar.

De moment, estic fent les classes on-line, tot i que em sembla que m'acomiadaran perquè volen que vagi a fer les classes físicament a casa, com feia abans de l'estat d'alarma i no hi estic disposada.

Pel que fa a l'economia, encara que en principi no m'hauria d'haver afectat, encara estic esperant que em paguin el mes de març, ja que segons l'ocupadora no pot anar al banc per l'estat actual. Així doncs, considero que s'estan vulnerant els meus drets com a persona treballadora.

Considero que la meva és una feina essencial, tot i que no ha de ser físicament, es pot fer d'igual manera amb classes on-line com porto fent des que aquesta situació va començar. Crec però que, des de fora, de sobte ja no se'm considera primordial.

Penso també que els sindicats tenen molta importància. Sempre l'han tingut, però en aquests casos es denota més el seu paper.

Jordan, 28 anys, Deltebre.

Sóc netejador del parc d'atraccions Port Aventura.

Actualment, em trobo en un ERTO, així i tot, com que sóc delegat d'UGT i President del Comitè d'Empresa, no he deixat de treballar. Atenc moltes consultes i dubtes laborals del col·lectiu de companyes des de casa: mails, WhatsApps, trucades,... Bàsicament doncs, considero que estic fent teletreball.

En estar en situació d'ERTO, cobraré un 30% menys, ja que la situació d'ERTO només cobreix el 70%. Tot i que he de dir que, els meus drets com a persona treballadora davant la crisi, no s'han vist vulnerats.

Crec que el sector de neteja està sent un servei essencial, sobretot el que respecte a centres sanitaris, alimentaris, etc. i que la percepció social del servei que fem està canviant. Tot i que el meu servei de neteja, en estar dins d'un espai d'oci, crec que actualment no es podria considerar essencial.

Aquesta situació ha reflectit les mancances de tota mena que existeixen en el sistema, és una constant improvisació. Crec que des del Govern haurien de prendre més mesures de protecció, de gestió, etc.

La població, hauríem d'aprofitar, en la mesura del possible, aquesta reclusió per organitzar-nos, per, un cop s'acabi, sortir al carrer a protestar per la gestió nefasta que s'ha fet des de sempre, l'excusa de la Covid és la gota que vessa el got. Organitzar-se a través de sindicats, per exemple, del que ja formo part activament per millorar i donar visibilitat de les mancances que hi ha a la meva professió.

Marina, 26 anys, Terrassa. 

Sóc Fisioterapeuta, he treballat durant 5 anys en l'àmbit assistencial a la Mútua de Terrassa i actualment treballo en una Ortopèdia. Ara mateix estic fent teletreball, realitzant gestions i comandes per via telefònica i per internet. 

Aquesta nova situació d'estat d'alarma, al principi em resultava una situació estranya a nivell personal. Adaptar-me, ha estat una mica impactant. Gràcies a les xarxes socials, he pogut mantenir el contacte. 

En l'àmbit laboral, com treballem directament amb les persones, la falta de recursos de protecció i material per al personal, ha estat vergonyosa. Respecte a la meva feina actual, la pitjor mancança per mi ha estat la falta d'informació, la sensació de no saber quins protocols d'actuació seguir, tot i que entenc que és una situació en la qual no ens hem trobat mai.

Com a fisioterapeuta, considero que la meva feina és essencial i que és hora que es reconegui la nostra feina, en tots els nivells, però sobretot en l'àmbit hospitalari, ja que a causa de la situació amb la qual ens enfrontem, la fisioteràpia respiratòria i els protocols de mobilització precoç són molt necessaris. Respecte a la feina d'ortopèdia, considero essencial mantenir un mínim de serveis, ja que sempre surten urgències i moltes vegades en depèn la qualitat de vida de la persona. Tot i que penso que la percepció social que es té de la nostra professió està canviant des de fa uns anys, considero que aquesta situació ens està donant un nou escenari on podem participar i donar més visibilitat al nostre sector. 

 En l'àmbit governamental crec que va haver-hi falta de previsió, de recursos dedicats a ajudar als sectors que estan en primera línia. També les opcions d'ERTO no sé si són les més adequades en alguns casos. 

La situació actual ha demostrat que no es pot jugar amb la sanitat pública, que no poden fer retallades de personal ni de recursos perquè en el moment menys esperat t'esclata a la cara i llavors ja és massa tard. S'ha vist que els sectors professionals més infravalorats han sigut els que s'han mantingut en la línia de foc per poder mantenir les nostres necessitats bàsiques. 

Per tant, penso que s'ha d'aprofitar això per aconseguir millores en l'àmbit de drets laborals i salarials. Ara estem en una situació on la feina sindical es fa molt més visible, i reconec que fan una molt bona feina com a punt d'informació i/o assessorament, per exemple.

Olinda, Sant Climent de Llobregat.

Sóc tècnica en guia i assistència turística. Actualment treballo en el sector automobilístic, lloguer de vehicles en l'àmbit nacional.

Arran de l'alarma mundial, l'empresa s'ha acollit a un ERTO, tot i que a dia d'avui desconeixem el tipus, no hi ha cap comunicat oficial. L'única cosa que s'ha comunicat és la intenció que la sucursal segueixi oberta cada dia en horari reduït i amb una única empleada per torn.

Considero que s'estan vulnerant els nostres drets i la nostra dignitat. Després d'amenaçar d'acomiadar de forma oral a diverses treballadores, ha creat un comissionat a dit per decidir la nova situació. Encara esperem resposta a les nostres consultes.

Sense cap mena de dubte, el meu al·licient com a treballadora és passar de ser una ignorant en drets laborals a voler participar i involucrar-me en la vida sindical, per conèixer quins són els meus drets i disposar de les eines que el coneixement proporciona. La importància d'unir-se i actuar en conjunt, per a ser fortes.

Socialment, s'hauria de generar un despertar conscient de la societat. Es tracta d'una gran majoria de ciutadanes que sustentem a aquest sistema capitalista, aquest mateix nombre de persones unides i conscients, treballant en comunitat i tornat a l'origen més natural i ecològic d'actuar de forma cooperativista. Alimentant el nostre barri, poble, actuant i interactuant amb el nostre veïnat, comercials, agricultores, etc. Consumint productes que necessitem de forma conscient, aconseguirem retroalimentar-nos i ser més fortes davant el capitalisme.

Pepita, 27 anys, Barcelona.

Em dedico a la comunicació en el sector d'esports electrònics. Des de l'estat d'alarma, teletreballo, però a mi no m'ha afectat pas, ja que el teletreball era quelcom que ja feia habitualment. També ens hem hagut d'adaptar però, ja que teníem esdeveniments presencials que hem hagut de retransmetre en línia.

La meva feina no és essencial, però crec que ara és més coneguda, ja que han suspès competicions d'esports i l'entreteniment online i els videojocs estan tenint més repercussió.

Tot i això, crec que el fet d'estar en Estat d'Alarma i que tothom estigui a casa ha canviat la percepció del que és estar disponible al 100%. No per estar a casa significa que hagi d'estar les 24 hores del dia treballant. Crec però que les jornades laborals haurien de comptar més amb el teletreball. La gent seria més eficient si pogués dedicar el temps que dedica habitualment al desplaçament cap al lloc de treball amb altres coses. Menys contaminació I més conciliació amb la vida personal de cada persona.

Una renta bàsica universal per a aquelles persones que no estiguin rebent diners potser seria una mesura a adoptar per part del govern.

Conec la feina dels sindicats i espero que puguin ajudar el màxim possible a sortir d'aquesta crisi quan més aviat millor.

Carla, 33 anys, Montgat.

Sóc informàtica amb 8 anys d'experiència.

Vam passar de teletreballar dos dies a la semana de manera opcional a teletreballar completament. Trobo a faltar el dret a la desconnexió digital, que si abans era difícil ara és impossible.

A la meva realitat, sobretot l'ha afectat el confinament, la feina és molt semblant. A la meva economia no l'ha afectat, ja que estic treballant el 100% de la jornada.

Em considero servei essencial per al sector al qual dono servei. No crec que hagi canviat la percepció que es té de la meva feina a escala social, però el fet de teletreballar totes les persones treballadores de la meva empresa, sí que ha millorat la percepció interna que es té de la feina que faig a dins de l'empresa, ja que en part, és donar suport al mencionat teletreball.

Com a crítica al govern, crec que s'ha acabat massa ràpid amb el confinament total. Moltes feines on se'ls exigia estar presencialment no són realment necessàries ni necessària la seva presencialitat.

Pau, 33 anys, Sant Climent de Llobregat.

Sóc informàtic. Fa vuit anys que estic treballant a la mateixa empresa com a extern en diversos projectes.

Durant l'estat d'alarma estic treballant telemàticament. Anteriorment ja treballava majoritàriament de manera presencial. En seguir treballant no he tingut cap impacte en els meus ingressos, sí que he notat un estalvi al no poder sortir de casa.

Considero que la meva feina és un servei essencial, treballo per altres empreses com la banca o empreses públiques que requereixen un servei informàtic 24/7. Tot i ser un servei essencial no crec que hagi canviat la percepció social, perquè és un sector poc visible a la societat.

Jo no he trobat mancances, al contrari, en el meu cas s'han donat facilitats en l'àmbit personal i familiar.

És un bon moment per plantejar el treball telemàtic i les jornades intensives, ja que els horaris d'oficina en aquest país dificulten molt la conciliació en l'àmbit personal i familiar.

Roberto, 25 anys, Viladecans

Estudio enginyeria a la universitat i treballo com a administrador de sistemes per una empresa de l'IBEX.

Aquesta crisi m'ha afectat directament perquè la meva feina la desenvolupava de manera presencial a les diferents oficines de l'empresa i, en estar aquestes oficines tancades, l'empresa ha aplicat un ERTO que ens ha deixat a molts sense feina temporalment. També, ha impactat molt a les classes de la universitat, així com a l'entorn social, ja que, com tothom, no poder veure ni quedar amb les amistats i éssers estimats és quelcom que costa.

Tenint en compte que vivim a plena era digital, considero sense cap mena de dubte que la meva feina és essencial, però en el meu cas hi ha altres persones a l'empresa que poden desenvolupar les meves tasques fins que no torni a augmentar el volum de feina.

A nivell governamental, trobo a faltar més mesures, per començar, jo crec que s'hauria de demanar explicacions i fins i tot treure a aquells càrrecs polítics que no han sabut portar la situació ni amb eficàcia ni amb transparència.

A nivell de sistema, crec que aquesta crisi pot servir de palanca per accelerar els canvis que hem de viure a l'era digital, per exemple, crec que s'implementarà molt més el teletreball (sempre que pugui ser establert sense comprometre els drets ni el modus operandi de les persones treballadores). A més, crec que els diferents governs haurien de realitzar inversions intel·ligents en aquests sectors crítics com s'ha demostrat que és la sanitat o la ciència en general. Finalment, crec també que convindria crear una organització estil OMS que de veritat funcioni i amb poder suficient com per aplicar mesures restrictives als països en cas de necessitat (com seria el tancament de fronteres per pandèmia).

Anna, 24 anys, Girona.

Treballo a Mercadona en una posició polivalent, és a dir, tant puc estar a la fruiteria, com fent reposicions o a caixa.

A la feina, no ha canviat res a simple vista, seguim treballant amb normalitat. Considero que no ho han fet gens bé, ha sigut tot surrealista, han anat molt tard i molt desordenats. Per exemple, no ens van deixa utilitzar guants fins cap al 16 de març i ara, si utilitzes més de dos parells, has de donar una explicació del perquè, quan segons l'OMS s'haurien de renovar més sovint. Amb les mascaretes, que només són efectives unes 5 hores, al principi, ens havien de durar setmana, setmana i mitja. El mateix amb el líquid desinfectant i les ulleres de protecció. En resum, la totalitat de les mesures preventives les vam aconseguir en el pic més alt de la corba. A més, hi hem de sumar el nivell mental. Personalment he patit diversos atacs d'ansietat i tot i això havia de seguir treballant, vaig trobar a faltar humanitat per part de l'empresa però també per part de la clientela. Amb tot, puc afirmar que he vist els meus drets com a treballadora vulnerats.

Crec que sí que som un servei indispensable, però no que som heroïnes. La meva percepció no ha canviat. Jo ja sabia que som un servei important per a la societat, el problema és que crec la societat no ho sabia. No vull que em donin tant les gràcies, vull que d'ara endavant ens tractin millor. Constatar també que a la meva empresa ens han pagat 150€ com a plus, però siguem conscients que ells han tingut beneficis milionaris.

En l'àmbit governamental, considero que en veure la situació a la Xina havien de pensar en les mesures molt abans. Crec que pensar tant a nivell capitalista ens està fent pols socialment. No ho dic jo: autònomes, ERTOs, acomiadaments, ajudes inexistents... Trobo a faltar humanitat. Així com que el govern no es posi molt més seriós amb el tema del confinament.
Per altra banda, ha quedat clar que el sistema sanitari està col·lapsat i que les retallades que ha sofert en anys anteriors han sigut un problema. Crec també que l'ET necessita una reestructuració per aquestes situacions excepcionals. Comentar també que crec que al planeta li ha anat bé aquest descans humà i crec que en general hauríem de cuidar més el planeta.

Pol, 18 anys, Deltebre. 

Sóc treballador a la fruiteria del supermercat Bonpreu. La meva feina, d'ençà que ha començat l'Estat d'Alarma, no ha canviat. De moment, la meva realitat tampoc ha canviat. Sí que és veritat que ens han apujat una mica el sou, però poc més. 

Considero que la meva feina és un servei essencial, ja que, si els supermercats estiguessin tancats, les persones no podrien menjar. Considero que en l'àmbit social ara les persones valoren més la meva feina i jo també he canviat la percepció que tenia de la meva feina. 

Considero que el sistema s'hauria de canviar.

La meva percepció cap als sindicats segueix sent igual de bona que abans.