Les dificultats que pateix la gent sense llar no són noves, però l’Estat d’Alarma actual a conseqüència de la pandèmia del Coronavirus, les incrementa. Cal tenir en compte que es tracta d’un col·lectiu de risc, moltes vegades amb malalties cròniques, que a més s’accentuen pel fet de viure al carrer, i sovint s’hi sumen problemes de salut mental.
L’actual crisi provocada pel Coronavirus, no ha fet més que posar en evidència la manca de recursos dirigits a aquest sector. Segons un article d’Andreu Merino publicat a Nació Digital, a Catalunya hi ha unes cinc mil persones que pateixen aquesta situació. Per aquestes persones resulta impossible confinar-se a casa seva, i els únics recursos que tenen disponibles són aquells que els ofereix l’Administració Pública o entitats i fundacions que treballen per aquest col·lectiu. Tal com indiquen des de la seva pàgina web Arrels Fundació, una de les entitats que treballa per aquest col·lectiu, algunes de les recomanacions que se’ns estan donant aquests dies com rentar-nos les mans de manera freqüent, reduir l’activitat social o no compartir menjar ni estris sense netejar-los, són pràcticament impossibles de complir per les persones que es troben sense llar. Tal com indiquen “El fet de no tenir una llar [...] impedeix a les persones que viuen al carrer complir aquestes recomanacions.”
En aquesta situació en què es troben les persones sense llar en primera persona, cal sumar-hi les dificultats que es troben les entitats que treballen amb elles per poder tirar endavant la seva tasca degut, precisament, a la situació d’Estat d’Alarma i de confinament. Tal com s’apunta en un article escrit a Público per Paula Ericsson, Arrels té en actiu actualment 30 de les seves 400 voluntàries habituals, cal tenir en compte que la majoria són persones grans. A l’article, Arrels Fundació, també explica que han hagut de reduir l’horari del centre obert, on només poden anar per dutxar-se, lògicament per torns.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, la Regidora de Salut, Gemma Tarafa, assegura que els espais dirigits a persones sense llar que són de gestió municipal seguiran oberts, i que en cas que s’hagin de tancar es buscaran alternatives.
Tot i això, s’ha posat en evidència la manca de recursos per poder acollir a la gent sense llar en espais petits i habilitats on poder passar el confinament, cal tenir en compte que els grans espais per acollir aquestes persones poden ser contraproduents, ja que es poden convertir en punts de contagi.
La solució per les persones sense llar és que es treballi per elles de forma permanent, i no només en moments d’excepcionalitat com ara la crisi actual, els punts de fred de l’hivern o èpoques de pluges intenses, ja que el problema real és que tenim conciutadanes vivint al carrer tot l’any, faci fred, calor, hi hagi pandèmia o no.
Dins del nou paquet de mesures socials per ampliar la protecció econòmica dels col·lectius més vulnerables front la COVID-19 (RD 11/2020), s'ha tingut en compte l'efecte de la crisi actual en un sector tan castigat i discriminat com ho és el de les treballadores de la llar.
Així i tot, la cobertura del subsidi extraordinari no arribarà a les persones que treballen totalment o parcialment en situació irregular, sense contracte o per hores, situació en la qual es troben una de cada tres treballadores de la llar (dades EPA).
Si tens qualsevol dubte laboral, escriu-nos! bustia.avalot@catalunya.ugt.org
Tinc dret a sol·licitar-lo?
El podràs sol·licitar si...
Requisit imprescindible:
Per poder accedir al subsidi has d'haver estat donada d'alta en el Sistema Especial d'Empleades de la Llar de la Seguretat Social abans de la declaració de l'estat d'alarma (14 de març).
Com he d'acreditar la meva situació?
Si has deixat de prestar servei necessites una declaració responsable signada per part de l'ocupadora on quedi constància la data de suspensió de l'activitat. En cas de treballar a diferents llars, necessites una declaració responsable per cadascuna de les relacions laborals.
Si has estat acomiadada o han optat pel desistiment necessites la carta d'acomiadament/desistiment o la de la baixa en el Sistema Especial d'Empleats de la Llar.
Quina és la quantia del subsidi?
El subsidi té una quantia equivalent al 70% de la base reguladora diària i en cap cas podrà ser superior al Salari Mínim Interprofessional sense pagues extraordinàries (950€). S'utilitzarà com a referència la base de cotització del mes anterior al fet causant.
En el cas de pèrdua parcial de l'activitat, la quantia del subsidi serà proporcional al percentatge de reducció de jornada.
La quantia és la mateixa si treballava en diferents llars?
En aquest cas la quantia total del subsidi es calcularà tenint en compte totes les relacions laborals que s'hagin vist afectades. En cadascun dels casos s'aplicarà el percentatge del 70% de les diferents bases reguladores i el resultat final serà la suma de les quantitats obtingudes.
En cap cas podrà ser superior al Salari Mínim Interprofessional sense pagues extraordinàries (950€).
Durant quant temps el puc cobrar?
Aquest subsidi tindrà efectes des del moment en què es va cessar o reduir l'activitat o es va produir l'acomiadament o desestimant del contracte, i es podrà percebre fins un mes després que finalitzi la declaració de l'estat d'alarma i les seves possibles pròrrogues.
El subsidi es percebrà mensualment.
Compatibilitats i incompatibilitats
És compatible amb activitats per compte aliena o pròpia, però sempre que la suma dels salaris percebuts + el subsidi no sigui superior a l'SMI.
És incompatible amb el subsidi per incapacitat temporal o amb el Permís Retribuït Recuperable destinat a treballadores de serveis no considerats essencials.
Com he de sol·licitar el subsidi?
El pots sol·licitar des del 5 de maig i fins a un mes després del final de l’estat d’alarma.
Pots fer-ho de dues maneres:
● Online: si disposes de DNI electrònic, certificat electrònic o Cl@ve, pots presentar la seva sol·licitud n el Registre Electrònic General de l’AGE i en la seu electrònica del SEPE.
● Presencial: Pots descarregar i imprimir la sol·licitud i presentar-la en qualsevol oficina d'assistència en matèria de registres, incloses les oficines de correus, a la següent adreça:
Unidad Subsidio Empleadas Hogar -Dirección General del Servicio Público de Empleo Estatal- Calle Condesa de Venadito Nº9, 28027-Madrid.
En qualsevol cas, el subsidi serà aplicable amb caràcter retroactiu sempre que la baixa, acomiadament, desistiment o reducció s'hagi produït després del 14 de març (data d'entrada en vigor del RD 463/2020).
Última actualització: 05/05/2020
El teletreball és part de la situació actual d’excepcionalitat derivada de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, que ens ha canviat la nostra realitat en molts aspectes i on l’àmbit laboral no ha quedat al marge.
Així doncs és important conèixer els drets laborals per a poder defensar-se davant de possibles vulneracions, ja que la situació d’incertesa i excepcionalitat que estem vivint pot esdevenir l’escenari perfecte perquè les empreses se n’aprofitin.
En primer lloc, és important saber que el teletreball en cap cas és obligatori i per tant, les empreses no poden imposar de manera unilateral aquesta modalitat de treball. Si el teletreball no ha estat acordat al contracte laboral, s'hauria d'acordar col·lectivament amb les treballadores.
Igualment, en adoptar la modalitat de teletreball el sou a percebre ha de ser el mateix, llevat que no es percebin determinats complements, com per exemple el de desplaçament, perquè no es produeix el desplaçament al lloc de treball habitual que donava sentit al complement.
Tanmateix, la jornada laboral no es pot veure afectada pel teletreball. És a dir, que en tot moment s'haurà de respectar la durada màxima de la jornada, així com assegurar els períodes legals mínims de descans.
De la mateixa manera l’empresa no pot imposar les vacances per cobrir els dies que les treballadores no puguin treballar per trobar-se l’empresa davant del tancament obligatori a causa de l’estat d’alarma. En tot cas, el Govern espanyol ha habilitat una sèrie de mesures excepcionals de flexibilització que es poden adoptar per protegir l’ocupació, els drets de les treballadores i la sostenibilitat del teixit empresarial.
També és important destacar que el teletreball no pot afectar negativament el dret a la desconnexió digital ni a la protecció a la intimitat de les treballadores.
Per últim, cal recordar que és responsabilitat de l'empresa i n'està obligada a proveir de tots els mecanismes de protecció que les treballadores necessitin per dur a terme la seva feina en la modalitat de teletreball d'acord amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
És molt possible que el teletreball comporti noves problemàtiques i, si et trobes en una situació on creus que els teus drets laborals s'han vist afectats, és important que busquis assessorament. Des de l'Avalot ens comprometem a ajudar a resoldre els dubtes del jovent de classe treballadora, tant pel que fa al teletreball com a qualsevol altre aspecte laboral.
Sempre que necessitis assessorament laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres al correu bustia.avalot@catalunya.ugt.org o a través dels nostres formularis de contacte.
És evident que amb l’estat d’alarma el nostre dret de manifestació i reunió s’ha vist molt afectat, però si no ha pogut amb nosaltres una dictadura feixista, no ho farà tampoc un virus. És per això que enguany, per primera vegada a la nostra història, organitzem un Primer de Maig virtual.
Les relacions laborals han canviat i molt. A l’Avalot hem viscut setmanes molt intenses, assessorant centenars de joves i seguint al detall la nova normativa laboral aprovada. Són moltes les companyes que han vist vulnerats els seus drets laborals amb la pandèmia com a excusa i que hem volgut posar al centre en la nostra campanya d’aquest Primer de Maig. Acomiadaments improcedents, vacances obligades, multitud d’hores extres gratuïtes, manca d’EPIs, vulneracions continuades a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i prop de 700.000 persones afectades per ERTOs a Catalunya.
Aquesta situació d’anormalitat ha obligat a fer que el teletreball esdevingui la nova normalitat. Potser ha vingut per a quedar-se i, per tant, exigim i exigirem que les empreses garanteixin el material necessari perquè qualsevol treballadora de la seva plantilla, pugui desenvolupar la seva feina amb els mitjans adequats, així com realitzar una anàlisi de prevenció de riscos laborals per part de professionals i respecte absolut al nostre horari i al dret a la desconnexió digital. La conciliació continua sent un dret, per molt confinades que estem!
El panorama que ens deixi aquesta crisi serà molt dur, més del que ja ho era pel jovent del nostre país. Les joves ja ens ofeguem amb una temporalitat del 90% sobre la totalitat dels contractes que signem, una situació que ens dificulta la recerca de feina. És per això que reclamem que no es pot retallar en polítiques d’ocupació, perquè hi haurà moltes joves que necessitaran aquests recursos per desenvolupar el seu projecte de vida.
Tots els sectors relacionats directa o indirectament amb les cures són claus per al sosteniment de la societat, allò que ara anomenem serveis essencials. I són precisament aquestes feines, algunes de les menys valorades socialment, pitjor remunerades i més feminitzades i racialitzades. És imprescindible reconèixer la feina de totes les persones treballadores, i el millor reconeixement que podem fer és millorar les seves condicions laborals.
No podem permetre, una vegada més, que la crisi capitalista que seguirà a la sanitària sigui una excusa per precaritzar encara més les nostres vides. És el moment de posar el sistema a disposició de les persones, de millorar els serveis públics i d’invertir en qualitat de vida. Cadascuna de nosaltres som dards, fonamentals, úniques i necessàries, per a trencar i canviar el sistema en el qual vivim, que és injust i arcaic.
Lluny de voler guanyar una guerra inexistent, aquesta crisi ens ha de servir a totes per obrir els ulls, per acceptar que el sistema capitalista ha quedat obsolet; per acabar amb un model de societat heteropatriarcal i adultcèntric; per ajudar al nostre planeta, que just ara comença a respirar; per respectar els animals no humans, que també es mereixen el seu espai; i sobretot, per a defensar tota la classe obrera i posar la vida i les cures al centre del sistema!
Fem-nos fortes!
Gemma, Granollers.
Treballo com a organitzadora de fires i congressos internacionals la meva feina ha quedat 100% anul·lada fins al 2021.
Alguns dels congressos i esdeveniments pels quals havia de treballar, primer, es van posposar fins a l'octubre o novembre, però finalment s'han anul·lat fins al 2021. Això vol dir que m'he quedat amb 0 ingressos. Sóc autònoma i tinc la meva pròpia SL; de la qual només en sóc jo directora i treballadora. Havia començat a treballar per a algunes feines, de les quals, no se m'ha pagat res.
No espero que el govern em tregui les castanyes del foc. Crec que és un moment complicat per tothom. Però estaria bé que no haguéssim de pagar alguns impostos ara mateix perquè això ens escanyarà. O que poguéssim tenir un atur una mica més equiparable als sous que tenim, encara que això segurament té a veure amb l'aportació que fem nosaltres ara mateix, que a altres països és proporcional als guanys, compensant així l'atur que podríem rebre.
Crec que les autònomes som un sector que treballa en silenci a vegades i molta gent no sap quantes som i quin tipus de feines serien impensables sense nosaltres.
Samantha, 28 anys, Barcelona.
Vaig acabar el meu Màster en Economia al gener i, des de llavors, estic buscant feina. Noto molt els efectes de l'estat d'alarma en les respostes que rebo de les ofertes de feina. Des de l'inici del confinament el nombre de candidatures descartades que rebo és més freqüent que abans de la crisi del coronavirus i moltes ofertes de feina s'han cancel•lat degut a la incertesa de la situació en el futur pròxim.
La vida del dia a dia s'ha vist afectada també. Si abans es podia sortir a fer exercici al carrer ara he hagut d'adaptar aquestes activitats al meu pis. Sento que, en general, el meu ritme de vida s'ha alentit molt. El costat positiu és que estic menys estressada i tinc més temps per fer i aprendre coses noves. La meva economia també agraeix la situació, ja que, al no sortir, no gasto tant.
La situació actual, amb nombrosos ERTOS i acomiadaments, deixen veure clarament la fragilitat dels drets de les persones treballadores. La pèrdua en els últims anys d'ajudes laborals han participat en la degradació d'aquests drets laborals.
Crec que ens hem adonat que la gent és realment necessària (infermeres, caixeres, personal de neteja, etc) és, molt sovint, la mateixa gent que es troba en les situacions més precàries i se les ha de recolzar molt més i donar-los més importància. Un dels majors canvis que es poden fer és posar en valor aquestes professions tan essencials que han sigut infravalorades massa temps.
Ana, Barcelona.
Sóc Odontòloga i treballo des de fa 13 anys a diferents clíniques dentals a Barcelona i rodalies. Sóc autònoma i no treballo d'ençà que es va declarar l'Estat d'alarma ja que, tot i ser un servei essencial, tenim un curt vector de contagi i ens falten EPIs per mantenir la seguretat.
Això suposa un canvi brusc en la meva realitat i en la meva rutina diària; i, òbviament, la meva economia s'ha vist afectada, suposa una reducció del 100% dels meus ingressos, mantenint les despeses personals i laborals.
Considero que la resposta de l'Estat amb els autònoms és deficitària. És una situació extrema i havíem de parar, encara no sent un sector obligat a fer-ho, però ho havíem de fer per falta de protecció en vers el virus. A més, s'ha de donar a la sanitat publica tot el material que tinguem en estoc per compensar la mancança de material sanitari als hospitals.
Continuo pensant que som un servei essencial per gaudir d'una bona salut general. S'hauria de valorar el sistema sanitari que tenim i els nostres professionals en primer lloc i, després, deixar de retallar en sanitat i en investigació. També crec que hauríem d'explotar més els recursos nacionals en comptes d'importar-los, perquè en situacions límit com la que estem vivint ser dependents d'altres potències mundials, és un error.
En referència als sindicats en aquesta situació, són un dels sectors que actualment estan treballant a fons per intentar ajudar i assessorar a les treballadores.
Mercè, 29 anys, Barcelona.
Sóc educadora social i estic a l'atur ja d’abans de l’estat d’alarma, perquè vaig ser mare. La meva realitat ha canviat perquè han fet un ERTO a la meva parella.
Així mateix, al setembre he de buscar feina, ja que la prestació se'm reduirà considerablement i la situació actual fa preveure que serem moltes les persones que estarem buscant feina. Crec que serà complicat poder trobar una feina amb un sou digne, ja el sector està sent molt maltractat i els sous no corresponen amb la categoria familiar. Són massa inputs que ens creen incertesa de com anirà la nostra economia.
L'àmbit d'educació social considero que és un servei essencial, ja que, treballem amb col·lectius vulnerables que necessiten la nostra feina, encara que no sempre es respectin els nostres drets laborals, sé de companyes educadores que, en el moment actual, estan treballant més de 12 hores seguides sense cap mena de protecció ni distància de seguretat tenint asma i problemes d'al·lèrgies. Crec també que els mitjans de comunicació ens invisibilitzen i no fan cap menció de la feina que estan duent a terme i les dificultats que es tenen. Estan sortint centres on els deriven joves infectats i no es disposa de les instal·lacions per acollir-los. S'hauria de ser conscient que no es disposa de material de protecció. Als centres estan en espais reduïts molta gent i no es permet mantenir distàncies, treballem amb persones que ens necessiten, no podem estar al marge.
Gema, 33 anys, Santa Coloma.
Sóc monitora de transport escolar. Realitzo la meva activitat professional en el sector del transport com a hostessa en ruta.
M'he vist afectada per la situació ocasionada per la Covid-19, ja que m'han acomiadat i per tant, la meva situació personal i laboral ha canviat molt. Tenia un contracte fix discontinu i per tant, habitualment períodes de no activitat. Aquesta incertesa contractual la tinc assumida, però ara mateix, m'angoixa no saber si podré reincorporar-me a la feina i si la prestació que estic rebent em permetrà sostenir-me fins que la situació millori i pugui tornar a la feina.
Crec que l'empresa, davant d'aquesta situació, no ha actuat bé, ja que no la va gestionar correctament. Això ha provocat que els meus drets laborals s'hagin vist greument vulnerats.
El que he pogut copsar en el meu sector és que han mancat, sobretot, solucions a nivell organitzatiu. Les decisions que s'han pres han sigut molt precipitades i això ha provocat que la gestió hagi sigut deficient.
En l'àmbit governamental, tot i que entenc que la situació ha desbordat a tothom i que és difícil de gestionar, crec que la improvisació ha provocat que s'hagin adoptat mesures poc clares.
Aquesta situació ens hauria de fer entendre que és important tenir un pla, per si, en el cas que es torni a repetir en un futur, es pugui fer una gestió (tant per part de les empreses i com del govern) més correcta.
Per últim, crec que la percepció cap als sindicats ha canviat. Crec que, a causa d'aquesta crisi, he consultat persones properes que en formen part per tal d'assessorar-me. Veig la necessitat d'organitzar-me en un sindicat perquè crec que és molt necessari.
