La situació acadèmica creada per la Covid-19 fa que s’originin dubtes pel que fa a l’avaluació i la qualificació de les alumnes dels diversos ensenyaments.
El Departament d’Educació, en el marc d’aquest context extraordinari de la situació d’emergència per la COVID-19, va posar a disposició de les escoles i instituts de Catalunya l’entorn virtual d’aprenentatge EIX, basat en tecnologia Moodle, que permet l’accés des de qualsevol dispositiu on els docents han creat aules virtuals on es treballa des del usuari i contrasenya xtec. Es van proposar recursos digitals, eines i orientacions per a la realització no-presencial d’activitats que a més permeten l’avaluació d’aquestes. Aquesta iniciativa també està acompanyada de l’actualització de les plataformes xtec i edu365.
Els diferents portals d’ensenyament existents per dur a terme aquesta tasca són els següents:
La prolongació del període de confinament fa que no es puguin realitzar les proves finals de forma presencials, previstes per a finals del tercer trimestre. Això ha fet imprescindible establir, amb caràcter extraordinari, instruccions específiques i l'acord ha sigut el següent:
Els equips directius i docents han realitzat orientacions per a la comunicació amb les famílies sobre l’evolució i el progrés de les infantes, a partir de la informació que s'havia recollit quan hi havia contacte quotidià i presencial amb l’infanta.
D'acord amb l’Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, l’avaluació es realitzarà mitjançant un informe final de curs, on s’ha de reflectir prioritàriament les observacions que s'han realitzat durant el temps que s’ha compartit amb les nenes, complementat amb algunes de les interaccions que s’hagin pogut tenir des de la distància. Ha de reflectir el procés educatiu seguit per l'alumna i el nivell d’adquisició dels aprenentatges bàsics i de les capacitats previstes
L’Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny estableix que la finalitat de l'avaluació és permetre identificar les competències assolides per les alumnes en el marc de les seves diferències individuals.
Cada centre ha d'elaborar un model propi d'informe que ha de reflectir els resultats obtinguts en l'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumna, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar i les mesures complementàries o de reforç adoptades o previstes
Davant la impossibilitat de fer processos d’avaluació presencial, es proposen les avaluacions personals en línia com alternativa.
El calendari escolar finalitza el dia 19 de juny i, per tant, s'hauran de programar les sessions d'avaluació ordinàries i les proves extraordinàries perquè el curs quedi tancat en aquesta data. L’alumnat que tingui pendent la primera i o la segona avaluació d'alguna matèria, o que arrossegui alguna matèria de cursos anteriors, té el dret a fer una recuperació.
En cas que no s'hagi fet abans del confinament, cada equip docent ha de preveure com abordar aquesta situació.
D'acord amb l’Ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, quan finalitzi el tercer trimestre, la tutora ha d'informar per escrit, mitjançant l'informe d'avaluació, el desenvolupament del seu procés d'aprenentatge en els àmbits associats a les matèries i en els transversals, i de les habilitats de relació i socialització de les alumnes.
S'ha de programar una sessió d'avaluació final ordinària, que normalment coincideix amb la sessió d'avaluació del tercer trimestre. A més, cal fer una sessió d'avaluació final extraordinària, d'acord amb les dates establertes en el calendari del curs 2019-20.
El Treball de síntesi i projecte de recerca de 1r a 3r, i el Projecte de recerca de 4t, en cas que no s’haguessin iniciat abans del confinament i que finalment no es poguessin fer, caldrà indicar “no fet” a l’acta d'avaluació final, i afegir el comentari que no s’ha realitzat perquè estava programat durant el temps del confinament. El fet de no haver-lo realitzat no ha de tenir cap incidència negativa en les qualificacions de les matèries.
Davant la impossibilitat de fer processos d’avaluació presencial, es proposen les avaluacions personals en línia com alternativa.
L’alumnat que tingui alguna matèria pendent de la primera i, o també, segona avaluació, té el dret a fer una recuperació.
En cas que no s'hagi fet abans del confinament, cada equip docent ha de preveure com abordar aquesta situació.
És responsabilitat de cada centre educatiu determinar el calendari i les mesures corresponents per atendre aquest procediment. Caldrà avaluar i qualificar cada matèria amb la informació disponible fins a finalitzar la segona avaluació. Es podrà completar l’avaluació i la qualificació de cada matèria amb els aprenentatges derivats de les propostes formatives de treball no presencial que el professorat haurà proposat per al tercer trimestre.
El treball de recerca és una matèria de 2n de batxillerat que molts centres comencen a preparar a finals del 1r curs, en aquells casos en què encara no s'hagi pogut realitzar, cal assignar les tutories de recerca a fi d’anar acotant l'objecte de la recerca i que l'alumnat pugui iniciar aquest tercer trimestre la documentació sobre el seu estudi.
En 2n de batxillerat s'ha d'aprofitar intensivament el mes de juny per reforçar les matèries enfocades a les proves d’accés a la universitat (PAU).
En cap cas podrà modificar de manera negativa l’avaluació dels aprenentatges assolits en el període de setembre de 2019 a març de 2020.
S’han utilitzat les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació, les plataformes digitals, els entorns personals d’aprenentatge, per tal de proporcionar de manera efectiva una resposta personalitzada a l’alumnat en l’actual situació.
La preinscripció escolar és el procediment en què s'assigna una plaça a cadascuna de les alumnes que s'escolaritzen per primera vegada en un centre educatiu o que volen canviar de centre.
Les famílies han de triar el centre, preparar la documentació i tenir en compte el calendari de la preinscripció, després han de presentar la sol·licitud i per últim formalitzar la matrícula.
La preinscripció escolar per l'educació infantil, primària i ESO serà entre el 13 i el 22 de maig.
Per als postobligatoris, es podrà realitzar del 27 de maig al 3 de juny en el cas de batxillerat; del 2 al 8 de juny els cicles de grau mitjà d’FP i d'arts plàstiques i disseny; i del 10 al 17 de juny en el cas dels cicles de grau superior d’FP i d'arts plàstiques i disseny.
El formulari de sol·licitud es troba disponible:
La sol·licitud s'ha de formalitzar en el termini establert signant-la i presentant-la, amb la documentació adjunta que correspongui, en el centre triat com a primera opció. És molt important indicar-hi el màxim de centres (fins a 10) i marcar si es vol una plaça d'ofici en cas que no s'assigni cap dels centres demanats.
Les alumnes de 2n cicle d’educació infantil, primària i ESO podran formalitzar la matrícula del 13 al 17 de juliol. En el cas del primer cicle d’educació infantil, serà entre el 17 i el 23 de juny.
Les alumnes de batxillerat podran fer la matrícula del 8 al 14 de juliol (els pendents de l'avaluació de setembre, del 7 al 10 de setembre).
Les dels cicles de grau mitjà i grau superior d’FP i d'arts plàstiques i disseny, entre l’1 i el 7 de setembre.
Pots trobar tota la informació aquí.
Les empreses que no puguin reiniciar la seva activitat per causes de força major podran prorrogar l'ERTO fins al 30 de juny, sempre que continuïn afectades per les causes de força major.
Si les causes de l’ERTO permeten la recuperació parcial, l'empresa haurà d’anar reincorporant a les persones afectades per l'ERTO en la mesura de les seves necessitats, prevalent la reducció de jornada. Des d'aquest moment es trobaran en situació de força major parcial.
El Consell de Ministres podrà ampliar la pròrroga dels ERTO per força major si després del 30 de juny persisteixen les restriccions de l'activitat vinculades a raons sanitàries.
Les empreses que estiguin domiciliades a paradisos fiscals no podran acollir-se als ERTO per força major.
Els ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció ja comunicats i aprovats mantenen la seva vigència fins a la data prevista en la comunicació final de l’empresa.
Si l’ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció s’inicia a partir d’avui 13 de maig i fins al 30 de juny, se l’aplica el mateix procediment recollit al RD 8/2020.
La tramitació d'aquests expedients podrà iniciar-se mentre estigui vigent un ERTO per força major.
Quan l'ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció s'iniciï després de la finalització d'un ERTO per força major, la data d'efectes d'aquell es retrotraurà a la data de finalització d'aquest.
Les empreses que reprenguin la seva activitat, encara que sigui de manera parcial, hauran de mantenir els llocs de feina durant almenys 6 mesos, a comptar des de la data de represa.
Si es produeix un acomiadament o extinció de contracte d'una treballadora, aquest compromís es donarà per trencat. Algunes excepcions són en cas d'acomiadament disciplinari procedent, la crida de treballadores fixes-discontinues (sempre que es mantingui el contracte), les dimissions, jubilacions i les incapacitats permanents.
En cas d'incompliment d'aquest compromís, les empreses hauran de retornar la totalitat de les cotitzacions exonerades, amb els interessos de demora corresponents. El compromís es valorarà en funció de les característiques específiques dels diferents sectors.
Fins al 30 de juny es continuaran aplicant les mesures de protecció per desocupació ja anunciades al RD 8/2020.
Es crea una comissió tripartita formada per sindicats, govern i patronal.
Aquesta comissió es reunirà el segon dimecres de cada mes amb l’objectiu de fer seguiment de les mesures en l'àmbit laboral.
Recorda que sempre que necessitis assessorament laboral, pots posar-te en contacte amb nosaltres al correu bustia.avalot@catalunya.ugt.org o a través dels nostres formularis de contacte a www.avalot.cat.
Pots Real Decret-Llei 18/2020 aquí.
Les xarxes són espais que permeten la interacció entre les persones a temps real. Així doncs s'han convertit en espais on les persones expressen els seus sentiments, les seves ideologies i creences. Per tant són espais de debat on predomina la diversitat ideològica.
A primera instància podria veure's com una eina per garantir l'aprenentatge i l'enriquiment personal a causa de la diversitat de pensament i d'opinió però per contra les xarxes també s'han convertit en un espai on les realitats i les estructures socials queden una vegada més plasmades i, per tant, s'han convertit en un espai no lliure de les violències masclistes.
Les violències masclistes són pràctiques que tenen l’objectiu d'atemptar contra els drets humans i llibertats de les dones perpetuant el sistema patriarcal actual i sovint legitimades per aquest utilitzant els mitjans digitals (xarxes, email, webs, Internet, etc.)
Així doncs, les violències masclistes comprenen qualsevol forma que lesioni o sigui susceptible de lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.
Les violències masclistes en l’àmbit digital poden adoptar diferents formes. Així, doncs, existeixen diferents tipus de violències masclistes digitals:
I que es desenvolupen en diferents àmbits:
Són moltes les maneres en què les violències masclistes es manifesten a internet.
Sovint els trols (perfils creats dins de les xarxes socials amagant la verdadera identitat de la persona) són utilitzats per una àmplia majoria dels agressors per atacar les possibles víctimes.
LES XARXES S'HAN CONVERTIT EN ESPAIS NO LLIURES DE VIOLÈNCIES MASCLISTES!
Les formes que adopta la violència masclista a les xarxes són múltiples.
Es poden crear perfils amb un context inapropiat que incita i legitima aquestes pràctiques. El contingut inapropiat poden ser missatges de menyspreu, contingut fotogràfic que exemplifiqui la superioritat creada de l'home per sobre la dona, continguts de caràcter sexual sense el consentiment de la víctima.
També mitjançant els perfils contacten amb possibles víctimes (perfils feministes, col·lectius feministes...) deixant comentaris pejoratius als seus perfils o bé contacten amb les víctimes mitjançant missatges privats aprofitant-se en algunes ocasions de l'especial vulnerabilitat del col·lectiu en cas de les menors d'edat.
Una altra forma de violència masclista seria el 'sexpreading', que és la difusió d'imatges amb contingut sexual d'una altra persona sense el seu consentiment. Això és denunciable!
Si ets víctima, saps de casos o detectes pràctiques de violència masclista a les xarxes, és important denunciar aquest perfil. Tot i que les plataformes de xarxes socials encara no compten amb eines concretes per a combatre la violència masclista, sí que existeix la possibilitat de reportar el cas als aplicatius.
És important també que coneixem les lleis que ens poden ajudar així com denunciar la situació. En aquest sentit, el projecte https://acoso.online/ (especialitzat en sexpreading) ofereix molta informació dels passos a seguir. Pots seleccionar el teu país i veure les diferents opcions.
Recorda que també segueix disponible el servei permanent contra la violència masclista de la Generalitat (24h): 900900120 o 900900120@gencat.cat
Cal que entre totes treballem per la seguretat i per l'autodefensa digital feminista, fent xarxa i donant-nos suport. Cuidem-nos!
Acabem amb aquestes pràctiques i construïm unes xarxes justes i lliures de violència masclista on quedin obertes a un espai per l'aprenentatge, el diàleg, el respecte i sobretot a la seguretat per a cada una de les internautes.
No estem soles i entre totes aconseguirem posar fi a les lògiques del sistema patriarcal, presents en cada racó de la societat.
La declaració de l’impost de la renda de les persones físiques és la validació de l’impost que es fa cada any respecte a les rendes obtingudes l’any anterior. L’IRPF és un tribut de caràcter personal i directe que grava les rendes de les persones físiques tenint en compte les seves circumstàncies personals i familiars. L’impost es regeix pels principis d’igualtat, progressivitat i generalitat.
L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) és l’encarregada de recaptar l’impost i pe tant, és l’organisme receptor de les declaracions de la renda de la ciutadania.
A causa de la situació excepcional ocasionada per la COVID-19, les oficines de l’AEAT romanen tancades temporalment al públic i només s’hi pot contactar telefònicament al 901 335 533 (accessible també a través del 91 554 87 70). L’horari d’atenció telefònica és de dilluns a divendres de 9h a 19h.
Es pot presentar la declaració fins al 30 de juny 2020.
Com a regla general totes les contribuents han de presentar la declaració subjecte a unes excepcions. Així doncs, no tenen l’obligació de presentar la declaració de l’IRPF totes aquelles les persones que:
Igualment, si has percebut la prestació d’atur recorda que la Seguretat Social, compta com a un pagador.
La quota d'afiliació sindical és una despesa que pots deduir quan realitzis la teva declaració anual de la renda.
En l'esborrany de la declaració elaborat per Hisenda no s'inclou el desgravament per la quantitat cotitzada a organitzacions sindicals, però pot suposar un estalvi important, així que no t'oblidis de declarar les quotes!
No és necessari disposar del certificat de quotes pagades en el moment de fer la declaració, és suficient amb indicar la quantitat reportada al sindicat l'any 2019. Hauràs de posar la quantitat a deduir a l'espai reservat a "Quotes satisfetes a sindicats" de l'imprès oficial (digital o en paper) de l'IRPF.
Sempre que necessitis assessorament laboral, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres al correu bustia.avalot@catalunya.ugt.org o a través del nostre web www.avalot.cat.
Des de l’inici de l’estat d’alarma degut a la Covid-19 hem vist com s’ha vist afectada no només la nostra vida personal i relacions interpersonals sinó com també afectava la nostra feina i per tant la nostra economia.
En què consisteix la paralització de les activitats de risc?
Quan les treballadores estan o poden estar exposades a un risc greu i imminent a causa de la seva feina, l'empresa està obligada a adoptar mesures i en cas de perill greu, imminent i inevitable, la treballadora té dret a interrompre la seva activitat i abandonar immediatament el lloc de treball Art. 21.2 LPRL).
En cas que l'empresa no adopti o no permeti adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut de les treballadores, les seves representants legals poden acordar, per majoria de les seves membres, la paralització de l'activitat.
Aquest acord ha de ser comunicat immediatament a l'empresa i a l'autoritat laboral.
Què es considera un risc laboral greu i imminent?
Segons la normativa, una situació de risc greu i imminent és aquella que és probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat, amb la possibilitat de suposar un dany greu per a la salut de les treballadores.
Això implica que s'han de donar tres requisits de manera simultània:
La immediatesa es refereix a l'exposició a la situació de risc, no a l'aparició del dany. Encara quan els danys no es manifestin de manera immediata (per exemple exposició a substàncies cancerígenes), pot considerar-se com una situació de risc greu i imminent
Pot aturar l’activitat una treballadora que no sigui Delegada de Prevenció ni membre del Comitè?
Té dret a fer-ho quan quan l'activitat comporti un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut (Art. 21.2 LPRL).
No es podran demanar responsabilitats legals e les treballadores per la paralització de l’activitat, però és cert que algunes accions poden comportar represàlies empresarials si les treballadores no compten amb la protecció legal de ser representades. El més aconsellable és decidir-ho de manera conjunta amb la resta de treballadores, representants sindicals i delegades de prevenció.
D’aquí la importància de disposar d’un bon servei de Representació sindical a l’empresa.
Per què és important paralitzar les activitats laborals de risc per a les treballadores durant l'estat d'alarma?
1.- Perquè el més important és la salut i la vida de les persones i, si l'empresa no disposa de material d'EPIs i mesures de prevenció adients, la posem en risc.
3.- La pandèmia de la COVID19 a més de la nostra vida, també posa en risc el col·lapse del sistema de sanitat pública.
3.- Perquè assegura la renda a les persones afectades per la inactivitat laboral.
4.- Perquè dota de liquiditat al sistema productiu, és a dir la prestació d'atur ERTO són diners que invertim en la nostra pròpia economia (compra de productes sanitaris, alimentàris, etc.)
Més informació sobre la gestió de la prevenció de riscos laborals.
Quines mesures s'han pres per frenar la propagació de la Covid-19 i protegir els llocs de treball:
Tot i això, creiem que aquestes mesures són suficients?
Considerem que no són suficients:
Si tens qualsevol dubte laboral, posa't en contacte amb nosaltres!
Estem en estat d'alarma, moltes persones estan teletreballant i/o no poden exercir el registre de jornada de la forma habitual com a mesura de seguretat, això pot donar a l'empresa la llibertat de no realitzar l’obligació del registre de la jornada durant l'estat d'alarma? La resposta és no.
Segons l'article 39.4 de l'Estatut dels Treballadors, amb nova aplicació de 12 de maig de 2019, es contempla l'obligació de registre de jornada la qual afecta a totes les treballadores, també a les que duen a terme teletreball.
Però com ha de ser el registres de les teletreballadores i com s'ha de registrar la jornada de les treballadores de les quals no es contemplava abans el teletreball?
La situació d'emergència sanitària creada per la COVID-19 ha fet que augmenti molt el teletreball de forma forçosa.
L'article 13 de l'Estatut dels Treballadors s'assenta sobre un principi d'igualtat de condicions laborals, ja que disposa que "les treballadores a distància tindran els mateixos drets que les que presten els seus serveis en el centre de treball de l'empresa". Amb això es contempla tant els límits de jornada màxima com els temps de descans obligatoris, però també el deure empresarial de registre diari de la jornada. S'ha de registrar l'horari concret d'inici i finalització de la jornada de la teletreballadora, tot això es pot trobar a la Guia sobre el Registre de Jornada que va elaborar el Ministeri de Treball, Migracions i seguretat Social.
Davant això, les empreses podran utilitzar sistemes manuals, analògics o digitals. Tots els mètodes que resultin fiables i es gestionin de manera objectiva resultaran vàlids: l'únic requisit és que el mètode escollit sigui objectiu i permeti reflectir fidelment la jornada laboral, sense distorsions.
El problema està quan el registre no es correspon amb la realitat. En aquesta situació d’estat d’alarma, pot arribar a ser especialment greu quan la treballadora es veu forçada a fer hores extres: moltes empreses han trobat en el teletreball una forma de mantenir-se, tot i no estar incloses en la llista d'activitats essencials aprovada pel Govern.
Ara, les llars s'han convertit en les noves oficines, això pot portar a una relaxació dels sistemes de control de jornada, però, les empreses segueixen estant obligades per llei a definir els torns, respectar els descansos i registrar l'exercici diari de totes les treballadores.
La justícia ha deixat clar que la manca de mitjans o la suposada impossibilitat tècnica de saber on està la treballadora no serveixen d'excusa, ja que el registre de jornada de les seves treballadores és la seva obligació segons la llei.
Així doncs, l'empresa és l'única encarregada d'organitzar i registrar els torns de treball. Les treballadores a distància tenen els mateixos drets que les presencials: no poden imposar un horari indeterminat i no estaran obligades a fer hores extraordinàries, llevat de casos concrets i estipulats. La treballadora pot adaptar l'horari de treball a les seves necessitats, si així ho acorda amb l'empresa, però haurà de quedar constància.
El control del temps de treball és responsabilitat de l'empresa que ha de registrar la jornada de la treballadora. El mètode de registre queda a elecció de les empreses.
Recorda que pots trobar molta més informació sobre els teus drets laborals al nostre web i que pots posar-te en contacte amb nosaltres per qualsevol dubte!
Al marc de la fira 'Terrassa Tria Futur', una fira d'orientació formativa i professional, per a joves necessiten orientar el seu futur formatiu i professional, hem elaborat un vídeo per parlar dels drets laborals bàsics de les joves i els aspectes que hem de tenir en compte quan comencem a treballar.
Si t'agrada, deixa'ns un like al vídeo!
Aquests dies hem vist massa sovint militars uniformats per la televisió donant l’última hora de l’avanç del coronavirus a l’Estat Espanyol. Amb la seva aparició, inesperada, a la vida pública, també ha arribat tot un llenguatge bel·licista impropi d’una crisi sanitària com l’actual. Hem sentit dir a Miguel Ángel Villaroya, Cap de l’Estat Major de Defensa, frases com “hoy es viernes en el calendario, pero en estos tiempos de guerra, o crisis, como queráis llamarlo, todos los días son lunes” o d’altres com “en esta guerra irregular y rara que nos ha tocado luchar, todos somos soldados”, en aquestes dues frases, ja podem comprovar el llenguatge bèl·lic que s’està utilitzant per informar a la ciutadania sobre una crisi sanitària.
És sorprenent que no sigui personal mèdic i científic el que estigui dalt de la tribuna informant la ciutadania en moments de crisi sanitària. Lògicament, l’exèrcit pot donar suport desinfectant espais, ajudant a construir hospitals de campanya i moltes altres tasques, però el seu llenguatge de guerra no ha de ser el que es transmet des del govern en una crisi d’aquestes característiques, al seu lloc hi ha d’haver la solidaritat, la cooperació veïnal i el bé comú.
En una crisi com l’actual, això ens pot portar a pensar en la quantitat de recursos econòmics que s’han destinat a construir la guerra, a les forces militars i a la indústria armamentista al mateix temps que es retallava en la despesa a la sanitat pública. De cop i volta, trobem que la situació en què estem no és una guerra, sinó una crisi sanitària i resulta que tenim una sanitat i a les seves professionals debilitades per les polítiques neoliberals que han privatitzat els serveis públics.
El problema d’aquest llenguatge de guerra és que, tal com apunta Lídia Heredia en un article, de dir-ne guerra en surten tot un seguit de preguntes, com ara: Qui és l’enemic? S’hi val tot per lluitar-hi en contra? Es retallaran les nostres llibertats en nom del combat contra l’enemic? Les respostes ens poden portar fàcilment a buscar culpables, en moltes ocasions amb objectiu erroni. Exemple d’això en poden ser les denúncies entre veïnes, o els escrits que reben personal de supermercats, sanitari i d’altres que han de seguir als seus llocs de treball, per part de les seves veïnes demanant que busquin un altre lloc on viure per por que portin el virus al seu bloc. També és important la pregunta sobre la possible retallada de drets i llibertats, ja que la seva resposta posa el focus d’atenció una vegada més sobre els cossos i forces de seguretat.
En aquest cas, hem vist com els abusos policials han estat presents durant tot l’estat d’alarma. Han corregut per les xarxes socials vídeos en què es veien agents de diversos cossos policials actuant amb un ús desproporcionat de la força, aquests casos s’han donat arreu de l’estat espanyol. Un dels casos que més indignació ha generat a la xarxa és el d’una agressió per part de l’Ertzainza a Bilbao a una persona amb trastorn de salut mental i a la seva mare. També s’han vist imatges de policies locals responent amb violència i també a membres de la Policia Nacional.
Ara bé, en el cas dels abusos policials, molts col·lectius com SOS Racisme alerten que no són nous, especialment per aquelles persones migrants i racialitzades, el què és nou és la situació en què es donen, el confinament absolut.
Queda en evidència que durant el que quedi d’estat d’alarma i molt especialment després d’aquest, s’haurà de tenir un ull posat en l’evolució d’aquesta exaltació del llenguatge militarista així com de l’ús de la força desproporcionada per part dels cossos i forces de seguretat de l’estat, ja que volem que es respectin els nostres drets i llibertats.
Molts cops escoltem la paraula "voluntariat", però què és un voluntariat juvenil i què implica? Quins són els passos a seguir per ser voluntària?
Ser voluntària implica dedicar una part del temps lliure a fer gratuïtament una acció al servei de la comunitat.
Aquesta activitat es concreta dins una entitat o associació i es porta a terme per voluntat pròpia amb l'objectiu de contribuir a la transformació de la societat.
Com a voluntària tenim un seguit de drets i deures: s'han de complir els compromisos acordats amb l'entitat; participar en les activitats de formació necessàries per a la tasca assignada o guardar confidencialitat sobre la informació rebuda. D'una altra banda, la voluntària té dret a rebre suport, informació i formació; a participar activament en l'organització, i a tenir una assegurança contra el risc d'accidents per l'activitat voluntària.
A Catalunya, l'edat mínima per fer voluntariat és als 16 anys. Si ets menor de 18 anys, necessitaràs l'autorització de les tutores legals.
Podem classificar el voluntariat en cinc grans àmbits: social, ambiental cooperació internacional comunitari i cultural.
Un cop tenim aquesta informació sobre què és un voluntariat juvenil, aquests són els passos a seguir per començar a ser voluntària:
Primer, has de pensar per què vols fer voluntariat. Què t'agrada, com et vols implicar, amb qui t'agradaria col·laborar, quant de temps t'hi pots dedicar, vols fer-ho puntualment, només a l'estiu, tot l'any.
Desprès et pots informar sobre quines entitats i/o associacions hi ha per la teva zona i demanar-ne la informació al Servei Català del Voluntariat o preguntar als espais juvenils dels diferents municipis, també pots consultar la borsa jove del voluntariat de la Federació Catalana de Voluntariat Social. Al portal "Voluntariat en un clic.cat" hi trobaràs les ofertes de voluntariat social de diferents entitats per a joves de 16 a 18 anys (VolJove), i per a majors de 18 anys (VolCat). Si coneixes entitats o fundacions, pots mirar el seu web per veure quina oferta de voluntariat ofereixen i posar-te en contacte. A més, existeixen plataformes com "hacesfalta.org" que tenen un apartat d'ofertes de voluntariat.
Recorda que la teva disponibilitat marcarà el temps que tu vulguis implicar-te.
A més, ser voluntària implica també adquirir experiència i competències que podràs aplicar en els diferents àmbits de la teva vida: personal, laboral, acadèmic, etc.
Un exemple interessant de voluntariat juvenil, són els camps de treball, has de tenir entre 14-29 anys per poder participar-hi. Són activitats que consisteixen en realitzar projectes i serveis en una comunitat que acull el grup de joves. Cada participant es compromet, de manera individual o en grup, i de forma desinteressada, en participar en el treball a canvi de la pernoctació, la manutenció i de poder gaudir d'activitats de lleure educatiu.
A Catalunya, els camps de treball són organitzats per la Direcció General de Joventut i gestionats per entitats i associacions juvenils, tenen una durada de 15 dies, en període de vacances.
A més, també hi ha opció de realitzar voluntariats a l'estranger, i els camps de treball et donen aquesta possibilitat: 15 dies a l'estiu, i/o 6 mesos als països del sud.
Ara, amb la situació d'emergència arrel del COVID-19, des de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, s'ha creat la plataforma Connecta't al voluntariat per donar suport a persones vulnerables en el marc de l'emergència sanitària actual.
