El 18 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Igualtat Salarial. Una iniciativa de Nacions Unides englobada dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per erradicar qualsevol forma de discriminació vers les dones i nenes al món.
El treball remunerat i el món del treball encara estan lluny de la igualtat efectiva. Canviem-ho!
Com a tots els àmbits de la vida, la desigualtat de gènere encara és ben present i l’àmbit laboral no escapa d’aquesta realitat.
S’estima que la bretxa salarial a escala global és del 23% i en l’àmbit europeu, les dones cobrem un 16% menys per hora que els homes de mitjana. Aquesta desigualtat equival a dos mesos, és a dir, que a partir del novembre, les dones treballem gratis i la desigualtat salarial és del 26% brut anual.
L’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere cada any publica dades relatives a l’índex d’igualtat de gènere de cada país que mesura una sèrie d’indicadors més enllà de la bretxa salarial, com ara, la durada dels contractes, la capacitat d’accedir a recursos financers, coneixements, temps, poder i salut. La mitjana europea se situa en el 68% i Espanya se situa a quatre punts per sobre de la mitjana europea amb 72 punts sobre 100.
A més, la pandèmia covid-19 que va tenir rostre de dona i sobretot de dona jove, va intensificar la desigualtat salarial entre homes i dones.
Les desigualtats salarials o diferències retributives entre dones i homes són una de les principals manifestacions de la desigualtat de gènere a la feina. La diferenciació salarial a Catalunya està al voltant del 25%.
La feminització de la precarietat i de la pobresa és un dels motius, ja que la presència més gran de dones en ocupacions a temps parcial, més precàries i socialment menys valorades (com són els treballs de cures) i amb menys retribució reverteix en diferències salarials.
Tot i que és il·legal pagar més o menys en funció del gènere, la realitat és que la desigualtat no queda reflectida al salari base sinó que és més complex i es materialitza en els complements salarials, per exemple. Així doncs, en feines equivalents, els complements salarials són un dels principals focus de discriminació salarial, perquè els criteris per al cobrament d’alguns d’aquests complements poden ser arbitraris o respondre a pautes de treball ‘en masculí’.
Cal assegurar la igualtat de remuneració com a un repte important a aconseguir per assegurar els drets humans i a igualtat de gènere de manera efectiva i real, ja que la igualtat de gènere és l’eix vertebrador que assegura la cohesió de la societat.
Com a sindicat feminista una de les nostres reivindicacions és acabar amb la bretxa salarial i assegurar la igualtat salarial real. Per això és urgent impulsar polítiques que retallin les bretxes en l’ocupació que separen a dones i homes.
Com estableix la nostra ponència ideològica, una de les nostres línies de treball és acabar amb la desigualtat al món laboral que encara és ben present. Per a nosaltres és fonamental garantir l’accés a l’ocupació en igualtat de condicions, dones i homes hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats.
Tot i que encara queda molt camí per recórrer, des de l’Avalot no descansarem fins a aconseguir l'equitat salarial, una societat plenament igualitària i on la bretxa salarial sigui una cosa del passat.
A treball d'igual valor, igual remuneració!
